Afganistán, oficialmenti Emiratu Islámicu d'Afganistán es un país d'Ásia Central que hazi arrayu con Paquistán al sul i esti, al oesti con Irán, al noroesti con Turkmenistán i al norti con Uzbequistán i Tayiquistán.

Afganistán
Luenga oficial pashto i dari (Persa)
Capital Kabul
Presienti Ashraf Ghani
Cumprimentu
 - Total
 - 0% augua
Posición 40ª
652.225km²
Puebración
 - Total (2015)
 - Densiá
Puestu 40º
32.564.342
49,88 ab/km²
PIB
 - Total (2005)
 - PIB/capita
Posición 91ª
36.075 millonis de US$
Monea Afganí
Inu Dā də bātorāno kor
Domiñu Internet .af
Cóigu telefónicu +93
Biembru de: ONU, OCE

Estória Edital

Dendi l'antigüedá, el territoriu del atual Afganistán holmó parti del Empériu Persa Aqueménida, del réinu elenísticu de Bactria i del Empériu Kushan. El país adotó el budismu comu religión, peru hue islamizau mas tardi polos árabis. El país se golvió endependienti en 1747. A partil de 1837 escomiença la enfluéncia británica en Afganistán. Poclamá la su endependencia en 1919, en 1973 un golpi d'estau derribó la monalquia i proclamó la repúbrica. En 1978 s'instaló un gobiernu comunista, peru l'ativiá de la guerrilla islámica provocó la entervercion de la URSS. Retirás estas en 1989 la guerra cevil acontinó. En 1996 los taliban entrarun en Kabul i empusierun un régimin basau ena Sharia. Endespués de los atentaus del 11 de setiembri de 2001 Estaus Uníus declaró la guerra a Afganistán i derribó el régimin taliban. En 2021 los tabilan golvin a recuperal el podel.

Atijus Edital

  •   En Commons ai conteníu multimedia sobre Afganistán.