Economia d'Estremaúra

L'economia d'Estremaúra es una delas más atrasás d'España. El mayol pesu económicu correspondi al setor servicius (57%). Las costrución i las pequeñas i medianas impresas son la basi duna economía qu'está desenroandu un comerciu nacienti con Portugal i que mantieni un altru grau de terciariçación, gracias al aúgi'l turismu mediuambiental i coltural qu'acontenci enos ambientis ruralis, tradicionalmenti agrícolas.

Feria Ganaera de Çafra
Cochinus ibéricus ena región

Estremaúra entavía goza duna creceera superiol al dela media española. En 2017 el PIB creció un 3,7 %, registrandu la segundera mejol tasa española. Estu es debíu a un retrassu económicu estóricu, peru s'estarían descubriendu i desenroandu nuevas possibilidáis de mercau nel setor turísticu, del comerciu i agroalimentariu, prencipalmenti. Un proyeutu p'estalal una refinería de petróliu nel sul dela región dimanó una polémica de nivel regional. La región tien más de 400 000 afiliaus ala Seguridad Social, sigún datus de 2007.[1]

Economía pol setol Edital

Setol primariu Edital

 
La superficii d'olival, cun 19% del total, es superá pola totalidá de superficii de cerealis cultivaus, cun 28% del total[2]. Ena imagi, olivaris en Santa Marta.

El setol agroalimentariu es unu delos pilaris dela economía regional.[3] Suponi'l el 6,26% dela economia estremeña.[3]

Agricurtura Edital

Entri los añus 1998 i 2000, la produción acabera agraria media superó los 1350 millonis d'eurus.[2] El 83% delas esplotacionis estremás con Superficii Agrícola Utilizá (SAU) tien menus de 20 éctarias, i solu'l 9% tien más de 50.[2]

Los espacius agrarius estremeñus son:[2]

  • Regadíus del Taju i Vallis dela Alta Estremaúra
  • Vegas del Guadiana
  • Campiñas i Tierra de Barrus
  • Las Hesas Estremeñas
  • Pastus
  • Serranías

Los cultivus mayolitarius son los cerealis (28% delas tierras de cultivu), i l'olival (19%).[2] Entri los cultivus endustrialis destaca'l tabacu (86% dela superficii nacional adedicá a esti cultivu).[2] D'entri los cerealis, destaca'l trigu, con un pocu más dela mitá dela superficii, dispués la vena (22%) i la cevá (18%).[2] La superficii de cultivus endustrialis en secanu es casi enteramenti de mirassol.[2]

Ganaería Edital

 
Hesa Cabeza Rubia, en Baajós. La hesa es unu delos ecosistemas más emportantis d'Estremaúra.

N'Estremaúra, tien más emportancia la ganería estensiva que la intensiva (90% dela ganearía es estensiva), al contrariu qu'ena mayoría del restu d'España.[2] Estu es debíu ala presencia de hesas n'Estremaúra, cuyas especiis utótonas son las predominantis: l'oveja merina, el guarru ibéricu, las razas de vaca Retin, Morucha i Avileña-Negra, i las razas de cabra Verata i Serrana.[2]

La cabaña ganaera más emportanti es la porcina, cun 39% del total dela produción acabera animal nel año 2001, seguía delas ovina (25%) i la bovia (19,5%).[2]

Las cooperativas ganaeras tieni una cota nel setor del 40%. Destacan COPRECA, que gestiona'l mataeru de Trugillu por mé de la su filial OVICANAL i OVISO.[2]

Los produtus relacionaus cona ganearía son la carni i los quesus. Enos quesus destacan los quesus de La Serena, de Los Ibores, i la Torata del Casar, tous con denominación d'origin.[2]

Setol secundariu Edital

El setol endustrial es mu reducíu.[4] N'Estremáura essistin al reol d'8000 endustrias, la mayoria son pequeñas i medianas impresas. Los prencipalis susetoris son l'energía, agroendustria, corchu, piera ornamental, maquinaria i testil. En materia energética, l'espigaera d'embalsis i saltus d'augua a dau pasu a una establi esplotación delos recursus idrícoelétricus i a una produción d'energía mayol que las nessecidáis de consumu dela propria región.

Endustria Edital

Costrución Edital

Mentris que nel añu 2021, la costrución tenía un papel impulsol d'empreu i criación d'impresas,[5] nel añu 2022, el setol cayó un 7% ena región.[6]

Nel primel semestri del añu 2023 creció un 4%.[7] Peru, al acabjial l'añu, cayó un 1%.[8]

En jullu de 2023, más dun terciu del setol estava hormau pol pressonas de más de 50 añus, mentris que menus dun 10% eran menoris de 29 añus, quandu era un 25% en 2008.[9]

En heneru de 2024, el setol tresladó ala Junta los sus poblemas pola halta de manu d'obra.[10]

Setol energéticu Edital

 
Central nucleal d'Almaraz.

Extremaúra es una región que produzi más energía elétrica dela que consumi. Nel añu 2002, la su generación hue de 18.506 GWh, mentris qu'el su consumu hue de 4244 GWh, un 5,4 % inferiol al añu 2011.[11]

Nessi añu de 2012 la capacidá estalá ena comunidá era de 4386 MW en régimi ordinariu (idráulica i nucleal) i 1245 MW en régimi especial, qu'encluyi 539 MW en solal fotovoltaica i 649 MW en solal termuelétrica. Endrentu'l régimi ordinariu destacan la central nucleal d'Almaraz i las centralis idruelétricas de Ceillu, José María de Oriol, Gabriel y Galán, Torrejón, Valdecañas i Cíjara.

Minería Edital

 
Antiga mina de La Joyona, en Badajós, oi es un menumentu natural.

Estremaúra tien una gran diversidá geológica con assentamientus de diversas sustancias.[12]

L'atividá minera esmençó conos romanus. A caberus del siegru XIX, tuvu una emportanti atividá estratora de promu i zin[13].

Entri los assentamientus s'alcuentran assentamientus metálicus, i de rocas i mineralis endustrialis.[12] Ena región s'alcuentran los assentamientus más emportantis a escala nacional de fosfatu, pirofilita wollastonita, sericita o feldespatu.[12]

Las rocas endustrialis presentis son:[12]

  • Arzillas comunis o roxas.
  • Arzillas sericíticas caoliníticas,
  • Rocas calcárias (calizas i dolomías) d'aplicación endustrial
  • Rocas silícas
  • Piçarras

Los mineralis endustrialis son:[12]

  • Fosfatu
  • Minealis de litiu,
  • Barita
  • Pirofilita
  • Feldespatus
  • Quarçu
  • Wollastonita
  • Magnesita
  • Grafitu
  • Fluorita
  • Miniu
  • Mica

En 2012 destaca l'esplotación de barita cerca de Llerena i d'attapulgita en Torrejón de Rubio.[13] Las estalacionis endustrialis se centran en Burguillos-Çafra, Quintana dela Serana, Cabeza del Buey, Caçris pal granitu, Baajós-Alconera pal mármol i Villar del Rei pala piçarra de techal.[13] Áin 230 esplotacionis mineras ativas cuna prudución anual brutal de 10 millonis de tonelás i 955 puestus de trebaju.[13] Áin 133 esplotacionis inativas i 744 minas abandonás.[13]

Setol terciariu: servicius Edital

La mayol parti dela puebración estremeña está dedicá al setol terciaru o setol servicius, cun 76% dela puebración ativa trebajandu nesti setol nel 2015.[14] Se concentra en Baajós, Caçris, Méria i Prasencia.[4] El setol terciaru aportó un 72% del PIB regional nel añu 2014.[14] Destaca'l turismu, mayolmenti'l rural,[4] cona Comarca La Vera la más turisticamenti denseroá i conas cidáis de Méria i Caçris comu las más vesitás.[4]

Comerciu Edital

El comerciu suponi'l 35% del setol,[15] la mayol parti delos negocius son familiaris.[4] Sobrissali'l comerciu mayolista de frenti al menolista.[15]

Trasporti Edital

Aropuertus Edital
 
L'aropuertu de Baajós.

Estremaúra tien un aropuertu en Badajós, con vuelus a Mairil, Barcelona i en branu a Balearis i Canárias.

  • Aropuertu de Baajós
  • Aródromu dela Cervera
  • Aródromu del Manantío
  • Aródromu El Moral
  • Aeroclub de Don Benito
  • Aródromu de Guadalupe
  • Aródromu Forestal de Harandilla la Vera
  • Basi alicóteru SES Extremadura
Redi viaria Edital

Las carreteras d'Estremaúra tienin diferentis titularidais, Essistin, lo menus, quatru grandis almenistracionis titularis de carreteras ena Comunidá Utónoma d'Estremaúra: el Ministerio de Fomento, la Junta d'Estremaúra, la Deputación Provincial de Baajós i la Deputación Provincial de Caçris.

Utovías Edital

Las utovías del estau que passan pol Estremaúra son:

Identificaol Denominación Itinerariu
   
Utovía del Suloesti MairilAlcorcónMóstolesTalavera dela ReinaNavalmoral dela MataMiajadasMériaBaajósPortugal
 
Utovía Estremaúra-Comunidá Valenciana Méria – * – Puertollano  A-41 Ciá RealManzanares – * – Argamasilla de AlbaTomelloso – * – Villarrobledo – * – San ClementeAtalaya del Cañavate
 
Utovía Trugillu-Caçris TrugilluCaçris
   
Utovía Ruta dela Plata XixónOvieuCampomanes, OnzonillaBenavente – * – ÇamoraSalamancaPrasenciaCaçrisMériaAlmendraleju - Sevilla
 
Utovía Baajós-Graná Baajós – * – Graná

Las utovías utonómicas dela comuniá utónoma son:

Cravi Denominación Itinerariu Categoría Largol
 
Utovía Navalmoral dela Mata - Portugal De Navalmoral dela Mata a Portugal Utovía utonómica 123 (94 en serviciu)
 
Utovía de Las Vegas Altas De Miajadas a Vegas Altas (Don Benitu-Villanueva dela Serena) Utovía utonómica 23 735
 
Utovía de Çafra a Xerés delos Cavallerus De Çafra a Xerés delos Cavallerus Utovía utonómica En proyetu
 
Utovía de Caçris a Baajós De Caçris a Baajós Utovía utonómica En proyetu
 
Utovía d'Almendraleju a A-5 De A-5 (Guadajira) a Almendraleju Utovía utonómica En proyetu
 
Utovía de Baajós a Olivença De Baajós a Olivença Utovía utonómica En proyetu
 
Carretera N-521 en Trugillu.

Amás, essestin otras redis de carreteras gestionás polos ayuntamientus enos términos monicipalis dela su competencia.

Trasporti púbricu Edital

Nel trasporti públicu dela región, destacan los otobusis sobri qualquiel otru mediu de trasporti públicu. Ena región operan varias empresas pa trasportal passagerus entri cidáis comu LEDA[16] o CEVESA.[17] Enas cidás prencipalis, comu Badajós,[18] Caçris,[19] Méria,[20] i Prasencia, essetin liñas urbanas d'otobús.

Al tentu del herrocarril, las cidáis d'Estremaúra no tien metru, tren de cercanías ni trenvía. Las únicas liñas de tren son las qu'uñin la región con otras d'España i Portugal, que s'alcuentran çaleás.[21] S'afecharun las obras pa l'alta velocidá, con estacionis en Navalmoral dela Mata, Prasencia, Caçris, Méria i Badajós[22] i en su lugal se piensa imprantal vías convencionalis rentablies con una capacidá de 200 km/h. Estremaúra tien recorríus de Regional i Intercity.

Servicius públicus Edital

Sanidá Edital

La sanidá está gestioná pol Serviciu Estremeñu de Salú. Estremaúra tien 9 centrus espitalarius: Navalmoral, Plasencia, Coria, Cáceres, Llerena, Zafra, Don Benito-Villanueva, Mérida, Badajoz.[15]

Educación Edital

El 85% delos centrus d'educación son púbricus. Áin dos campus nuversitarius, en Caçris i'n Badajós.[15]

Tenologías dela Enhormación i Comunicación Edital

Nel añu 2009, la Junta d'Estremaúra constitui la Fundación Computación y Tecnologías Avanzadas de Extremadura (COMPUTAEX) pa promovel el pulu delas tenologías dela enhormación.[23]

Nel añu 2013 esmençó'l proyeutu TaxonomTIC pa visibiliçal las TIC i las impresas estremeñas que prestan servicius relacionaus.[24] Un añu dispués se desenroa la plataforma OpenData OLISTIC (Observatorio regionaL de Información del Sector TIC) con enformación delas empresas del setol i las atividás TIC que hazin.[24]

Turismu Edital

El setol turísticu es mu emportanti n'Estremaúra (a mediaus la década 2010, el turismu era'l 5% del PIB dela región). Gracias a el su ricu patrimoniu con conjuntus que son Patrimoñu dela Umanidá comu Caçris, Méria i Guadalupi; i núclius emportantis comu Trugillu, Çafra, Coria, Galisteu i Prasencia.[15]

La redi de museus es tamién emportanti, destacandu'l Museu Nacional d'Arti Romanu.[15]

Tamién destaca'l patrimoñu natural, col Parqui Nacional de Monfragüi i las comarcas de las Hurdis, Xerti i Vera.[15]

Setol financieru Edital

En 1994 sólu essitían tres entidáis financieras totalmenti utótonas que ralizavan las sus atividais n'Estremaúra: la Banca Pueyo, la Caja Rural de Extremadura i la Caja Rural de Almendralejo.[25]

Nel añu 1994 avían 25 bancus con 461 sucursalis, que representavan el 47% delas oficinas qu'operavan ena región; 6 caxas d'ahorrus con 460 oficinas (47%) i de cooperativas de créditu con 50 oficinas (6%).[25]

Esportacionis i emportacionis Edital

Las esportacionis está prencipalmenti relacionás col setol agroalimentariu,[4] i las emportacionis, conos produtus endustrialis comu calçau, maquinaria, testil i metalis.[4]

Referencias Edital

  1. Cifra de afiliados a la Seguridad Social en 2007.
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 Rasgos básicos: agricultura y ganadería
  3. 3,0 3,1 Invest in Spain: Extremadura: Industrias destacadas
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Sector terciario en Extremadura
  5. La construcción en Extremadura consolida en 2021 su papel "impulsor" en empleo y creación de empresas
  6. La construcción cae un 7% en Extremadura en el año 2022 frente al aumento del 5,5% en España
  7. El sector de la construcción crece un 4% en Extremadura en el primer semestre del año
  8. El sector de la construcción cayó un 1% en Extremadura en 2023
  9. Más de la tercera parte del sector de la construcción supera los 50 años
  10. El sector de la construcción traslada a la Junta los problemas con la falta de mano de obra
  11. Red Eléctrica de España. «El sistema eléctrico por comunidades autónomas». 
  12. 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 Rocas y Minerales Industriales
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 Yacimientos mineros y minerales en Extremadura
  14. 14,0 14,1 Sector terciario en Extremadura
  15. 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 15,5 15,6 Sectores económicos de Extremadura
  16. Sitio web de LEDA.
  17. Sitio web de CEVESA.
  18. «Página web de Tubasa». tubasa.es. Consultado el 4 de marzo de 2024. 
  19. «Autobuses Urbanos – SIG de Cáceres». Consultado el 4 de marzo de 2024. 
  20. «Transporte público en Mérida». 
  21. Una región en vía muerta — Hoy.es, 29 de agosto de 2010.
  22. Tramos del AVE extremeño — Hoy.es.
  23. Fundación COMPUTAEX
  24. 24,0 24,1 Observatorio del sector TIC en Extremadura
  25. 25,0 25,1 El sistema financiero extremeño

Biblografia Edital

  • García Pérez, Juan (2001) Economías, élites y representaciones. Estudios sobre la Extremadura contemporánea, Cáceres: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Extremadura
  • Melón Jiménez, Miguel Ángel (1989) Extremadura en el antiguo régimen: Economía y sociedad en tierras de Cáceres, 1700-1814, Mérida: Editorial Regional de Extremadura
  • Rodríguez Cancho, Miguel i José Luis Pereira Iglesias (1984) La riqueza campesina en la Extremadura del Antiguo Régimen, Cáceres: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Extremadura
  • Zapata Blanco, Santiago (1996) La industria de una región no industrializada. Extremadura, 1750-1990, Cáceres: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Extremadura

Setol primariu Edital

  • Mirón Sanguino, Ángel Sabino (2018) Análisis del Sector Agrícola en Extremadura: Relación entre variables determinantes del Resultado de la Empresa Agrícola, Editorial Académica Española

Atihus p'ahuera Edital


Estremaúra

Coltura · Estoria (Cronología) · Demografía · Deporti · Economía · Gastronomía · Geografía · Política · Símbolus (Bandera · Escúu · Inu) · Bibliografia

Vel más artícalus al tentu de...