Guadiana
Asiahamientu e riu Guadiana
Paísis España i Portugal
Longol 744 km
Caudal meyu 70 m3/s
Superfici la cuenca 60.361 km2
Desembocaura Atlánticu
Nombri oficial Guadiana
Nombri estremeñu Guadiana

Guadiana es unu los rius mas emportantis de la Península Ibérica. El su nombri procei el árabi wadi, riu, i el latín, Anas. Duranti el periodu de domeñu romanu, esti riu separaba las províncias de Baetica i Lusitania, i es citau pol el cronista Plinio ena su obra Historia Natural (Estoria Natural).

Dividi a lo largu el su cursu bahu a España i Portugal, desembocandu entri la localiá onubensi d´Ayamonti i la purtuguesa e Vila Real de Santo António (Villa Rial de San Antoñu).

Heneraol de las Lagunas de Ruidera, atraviesa terrenus mu permeabris, polo que chega a desapaecel i reapaecel en unos manantialis chiqueninus hucheaus Ohus el Guadiana. Los prencipalis afluentis son: pola marhin derecha (pol el Norti), el Cigüela; al que tributa tamién, el Záncara i el Riánsaris. Pola marhin gocha (Sul), el Azuer, el Habalón, i el Zuhar.

Enhormación Edital

  • Crasificación decimal: 401
  • Nacencia: Huenti el Ohuelu (en Viverus, Albaceti, pal tramu e riu Pinilla hata las Lagunas de Ruidera, que horman el Guadiana Viehu u Guadiana Artu (Oha cartugráfica: 788); i los Ohus el Guadiana pal su tramu meiu, que trascurri pol Ciá Rial, Estremaúra i Andalucia (El Guadiana propiamenti iziu)
 
Guadiana al su passu pol Medellín (Estremaúra)
  • Desembocaura: Océanu Atlánticu pol Ayamonti (Güelva) i Villa Rial de San Antoñu (Purtugal)]] (Oha cartugráfica: 998).
  • Longol: 744 km
  • Prencipalis ciáis que atraviesa: Méria i Baajós.
  • Afluentis prencipalis: Cigüela i Záncara pola derecha i Jabalón, Zuhal i Guadamés pola gocha.
  • Réhimin fluvial: de caudal escasu, unus 70 m³/s en Ayamonti, presenta un máisimu en ivielnu, coincidiendu con el periodu de mas lluvias. La última gran riá hue la e noviembri e 1997, con desbordamientus ena província de Baajós i numerosas pérdias umanas i materialis.

Atijus estelnus Edital