Lengua vasca

(Rederigíu dendi Luenga vasca)
Esti artícalu es un encetu

Si te apeta, pueis enlial-ti a trebajal en él, precurandu más información i amejorandu lo escritu.


Vascu o euskara es la lengua aislá palrá nel Pais Vascu i en Navarra, en España, i nel departamentu de Pirineus Atlánticus, en Fráncia. Es cooficial huntu con el castellanu nel Pais Vascu i angunas zonas de Navarra.

Vascu o euskera (?)
 (Euskara)
Otras denominacionis:
Palrau en: España, Fráncia
Territórius: País Vascu, Navarra i País Vascu francés
Palrantis:
  • Nativus:
  • Algotrus:
~ 1.240.000
  • -
Crassificación:
Filiación: Luengas aislás

  Vascu

Estatu oficial
Luenga oficial en: España (nel Pais Vascu i Navarra)
Regulau pol: Euskaltzaindia
Coigus la luenga
ISO 639-1 eu
ISO 639-2 baq
SIL eus
Wikipedia
Wikipedia

Se consiera la única lengua preinduropea sobrevivienti en Uropa ociental, i pol tantu, la de raizis más antiguas desta rehión i entri las más viehas de las lenguas d'Uropa.[1] Ogañu palran alreol de 885.000 pressonas (datus del 2006), a lo qu'ái qu'añiil algotras 515.000 que lo entiendin peru que palran con amargullu (bilingüis pasivus). Es una luengua minorizá polas idiomas dominantis castellanu i francés. Dessistin tamién angunas comuniais vascupalrantis nel continenti americanu, enas cualis se puein atopal vascos de segundera trecel heneración que siguin palrandu la luengua nel dialeutu orihinal, e inclusu mesturas de los dialeutus tradicionalis, resurtau del encuentru de vascus de deferentis rehionis. El primel libru conociu s'emprentó en 1545, i hue entitulau Linguae Vasconum Primitiae de Bernat Dechepare.

Ogañu albondas pressonas án deprendiu prencipalmenti el vascu uñificau (euskera batua), con mayol o menol enfruéncia la palra la su rehión.

Huentis Edital

  1. Euskararen geografia historikoa. Euskara Mintzagai. Adolfo Arejita, Ander Manterola y Segundo Oar- Arteta. Instituto Labayru. Vitoria-Gasteiz (2007) ISBN 978-84-457-2646-4

Atijus Edital