En lingüística, traspusición.

El télminu procei del griegu μετάθεσις "traspusición". En fonética cola metátesi se mienta la muación dun elimentu fónicu dun lugal la parabra pa otru. Es un fenóminu relativamenti frecuenti ena volución las luengas.

Tipus metátesi Edital

La metátesi puei sel dun solu elimentu u de várius:

  • Huendu dun solu elimentu se destinguin várius tipus puyendu sel de contautu u a distáncia, entri los prencipalis:

Metátesi líquias. Es la mas frecuenti. V. gr.: est.: mielra < mierla < merŭlam, bolra < borla < burrŭlam, cast.: palabra < parabŏlam. Un tipu especial desti tipu metátesi lo costitui la prevocá enas líquias pol traición, ondi el son [ɾ] se retrotrai ena parabra (metátesi a distáncia), prefiriendu la pusición oclusiva + líquia: cabrestu < cabestru, trempanu < tempranu, vrimbi < vimbri, pressona < persona, pressiana < persiana.

Metátesi yod i wau. Se da siempri a distáncia i, anque nu es mu frecuenti, dessistin várius ehemprus, v. gr.: est.: cudial < cuidal < cogitāre; inciendu < incéndiu < incendĭum; luenga < lengua < linguam; ast.: viudu < uidŭum.

—Metátesi cantiá. Se dio en griegu antíguu ena flessión los temas en υ/ευ, ι/ει i ditongu ευ i es un tipu metátesi contautu. V. gr.: loc.: *πόληϝ|ι > πόλη|ι → hen.: πόλη|ος > πολε|ως (metátesi ηο > εω); βασιλῆ|ος > βασιλέ|ως.

  • Huendu várius elimentus, se holman metátesis silábicas: rehumbrosu < herrumbrosu < ferrumĭnem; mallugal < magullal < maculāre.


Metátesi en gallegu-purtugués i asturianu Edital

Es destacabri la metátesi yod en parabras colos sufihus –oiro, -eiro, -airo procedentis de –orium, -erium i -arium: gall.-purt.: pandeiro, caseiro; ast.: pandoiru. Ai metátesi tamién en parabras qu’en latín acababan pol -sĕum i -asĭum: purt. queijo < casĕum, beijo < basĭum.

Metátesi en castellanu Edital

La metátesi en castellanu se dio en su passu dendi el latín en parabras cumu cocodrilo < crocodīlum, milagro < miracŭlum, murciélago < murem caecŭlum, palabra < parabŏlam, viudo < uidŭum.

Metátesi en estremeñu Edital

En estremeñu la metátesi mas caraiterística es ena de contautu líquias, es izil, la dessistenti nel grupu rl en interiol parabra que mua quasi sin ececión pa lr, v. gr: Calru, palra, pelra, bolra, mielra, pilra, chilriu, bulra, chilri, galral, chalral.

Metátesi frecuenti es la traición de r (metátesi a distáncia) sigún la qual el bichu passa de l’úrtima u penúrtima sílaba a la penúrtima i antipenúrtima al respetivi, v. gr.: adrentu < adentru, trempanu < tempranu, probi < pobri, cabrestu < cabestru. Pol traición tamién es el cámbiu de emplotiva a esplotiva sobritó nel prefihu pre- pol per- (pressiana, pressona, premissu, pressinalsi) i en parabras cumu vrocal (cf. güertu, gorvel) de *vorcal.

La metátesi yod nu es mu frecuenti, anque aconteci en parabras de muchu gastu: cudial, inciendu, dispiendu. La de wau malapenas aconteci ena parabra luenga.

Endirguis en atihu Edital