Aféresi

(Rederigíu dendi Aférisi)

L’aféresi (del griegu ἀφαίρεσις (IPA [apháiɾesis]) senifica en luengüística “desquiti”.

Con aféresi en fonética se mienta la perda dunu u várius sonis ascomiençu la parabra. Nel sistema s’opón a la prótesi.

N’estremeñu es freqüenti l’aféresi ena luenga palrá pol fonética sintática i farsus cortis, assinque muchas parabras andi s’á morfologizau cuentan con representación ortográfica.

Dessisti aféresi prencipalmenti de los sonis vocálicus [e] i [a] i de los bichus consonánticus [ð], i en minol miia, de [l]. V. gr.:

  • la amapola > l’amapola > la mapola (pr. las mapolas).
  • está eclissau > está ’clissau > está clissauclissalsi, clissi.
  • me dispiertu > me ’ispiertu > m’ispiertuispiertalsi (frenti a dispertaera o dispertaol).
  • el laurel > el aurel (pr. los aurelis). Nesti ejempru, s’alvierti amás una dissimilación líquias.

Nu se conhunda l’aféresi conos cámbius preposicionalis ena derivación verbal: tufal → a-tufal, prendel → a-prendel, de-prendel, tendel → a-tendel, des-tendel, es-tendel.