Alcifrón (en griegu Ἀλκίφρων) hue un escrebiol i quiziá retol griegu.

Alcifrón
Enhormación pressonal
Nacencia Siglo IIjuliano Ver y modificar los datos en Wikidata
Siria Ver y modificar los datos en Wikidata
Muerti Siglo IIjuliano Ver y modificar los datos en Wikidata
Enhormación profissional
Oficiu Escrevienti y retórico Ver y modificar los datos en Wikidata

Via Edital

La pressona Alcifrón se desconoci en tolos sintius. Apeninas dessistin unas poquinas referéncias de duosa vericiá al tentu la ativiá desti pressonahi estóricu, ya que nu se conselva denguna bicha a él ena Antigüeá. Los poquinus endirguis son posterioris. El bizantinu Isaac Tzetzes mienta paí sel Alcifrón hablativu —ῥήτωρ—, parabra que tamién apaici nangunus manuscritus la su obra. Ustáciu de Tessalónica lo pon de aticista, algu que quea craru nel su estilu. De la su obra poquinus endirguis se puein espigal, pola tipolohia, anque del su estilu se l’enquaira ena Segunda Sofística i pol angunus rasgus holmalis los filólogus atopan angún acolleramientu con Lucianu de Samosata.

Hueraparti destus endirguinus pocu fiabris, ná se sabi al tentu Alcifrón.

Obra Edital

L’obra Alcifrón s’á conselvau grácias al epistoláriu que hizu en 1499 Marco Musuro en Venécia. La coleición cartas que remanecin desti escrebiol albarcan un total de 123 testus cuyus angunus son framentárius, deviius sigún la traïción qu’arrancó Schepers en el sigru XX en quatru librus. El critériu tassonómicu resurtó sel el de la professión los destinatárius las cartas, assinque veleí hue el de:

  • Libru I: Cartas a pescaoris.
  • Libru II: Cartas a campusinus.
  • Libru III: Cartas a gandinguerus.
  • Libru IV: Cartas a furriacas luhu.

Abreviaturas Edital

Hormi al Liddell-Scott, esti autol possei l’abreviatura "Alciphr." proceenti el nombri latinizau Alciphro.

Bibliografia Edital

  • Liddell H., G., Scott R., A Greek-English Lexicon, Oxford, 1996.
  • Teofrasto, Caracteres; Alcifrón, Cartas, entrod., trad. i notas de E. Ruiz García, Mairil, Gredos, 1982.