Apolóniu [apoˈlonju] (en griegu antíguu Ἀπολλώνιος Ῥόδιος, [apoʟːɔ́ːnios ródios]) hue un pueta, filólogu i bibliotecáriu el sigru III e. C.

Apolonio de Rodas
Enhormación pressonal
Nombre en griego antiguo Ἀπολλώνιος Ῥόδιος Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacencia 295 a. C. Ver y modificar los datos en Wikidata
Alejandría (Egitu) Ver y modificar los datos en Wikidata
Muerti 215 a. C. Ver y modificar los datos en Wikidata
Rodas (Emperiu otomanu) Ver y modificar los datos en Wikidata
Enhormación profissional
Oficiu Poeta, bibliotecario, mitógrafo, gramático y escrevienti Ver y modificar los datos en Wikidata
Cargus acupaus Director de la Biblioteca de Alejandría Ver y modificar los datos en Wikidata

Via Edital

Las enteracionis tocantis a Apolóniu s’estrain de várias huentis, dos Vitae que vinian conos manuscritus, la entrá ena Suda i un papiru con bibliotecárius Alejandria.

Apolóniu tuvu nacéncia ena ciá d’Alejandria a finalis el sigru IV u prencípius el III, embaju la dinastia los Tolomeus. Hue iju dun tal Síleu u Íleu i de Rodi.

La tradición lo has discípulu el tamién pueta i filólogu Calímacu. De nuevu compusu la su gran obra, los Argonautica, anque tuvu nula acogia pol parti el púbricu: Apolóniu ofreció una letura púbrica la su obra en Alejandria otuviendu guarreu i manchón pol parti los sus vizinus i otrus puetas qu’assestierun. Avejinainu aballó pa Roda, andi se hizu cona ciaania ródia, alquieriendu el moti de Ῥόδιος, sobrinombri con el que mas comunmenti se le conoci (Apolóniu el Ródiu u de Roda) pol mó la fama que ganó. Trebajó ena isla comu maestru i acontinó puliendu la su obra i compusiendu nuevus puemas. Una segunda letura la su epopeya l’atorgó grandi renombri pallí.

Aprovechandu la fama, gorvió a Alejandria i allina hue sucessol de Erastóteni nel cargu diretol la biblioteca, bichu que hizu con unos trenta añus, i amás hue endirgaol el huturu rei. Quiziá los agarris pol mé el su professol i referenti, Calímacu, favorecierun que rigiera el Museu con tanta prematuriá. Allí estaria hata la su muerti. Lo intierrarun junta la tumba el su maestru Calímacu.

Obra Edital

 
Inlustración la navi "Argu".

La puesia que queó Apolóniu i que mijol trató el tiempu hue sus Argonautica, traduzius comu Argonáuticas. L’obra es un puema épicu que relata la estória Jasón i los sus marinerus a bordu la navi "Argos" en cata el pelleju dorau. Los filólogus alejandrinus posterioris manujearun dos eicionis l’obra, quiziá las correspondientis a la primel eición que hizu en Alejandria i de la que no consiguió las parmas el auditóriu i la segunda, alimá, hecha pa Roda, anque tamién puun bel siu cópias de destinta epoca.

A Apolóniu l’apetaba el escrebieru etiológicu, lo mesmu que a Calímacu, de mó que compusu angunas hundacionis ciá paí, conas que muestraba el su sabel eruditu. Se conocin pol mé dangunus caquinus conselvaus i referéncias que escrebió una hundación de Náucrati, Nidu, Caunu, de la su ciá natal, Alejandria i tamién la que le brindaria la ciaania i fama, la de Roda. Se l’atribui tamién una de Lesbu, anque de duosa autoria.

Se conselvan unus caquininus en velsus coliámbicus sobri Canobu, ciá egícia. Un epigrama guarreru se conselva tamién, un dísticu contra su professol Calímacu que, pa quien sostriban el enfrentamientu que tinia con su muelu puéticu, es un güen testimoñu.

Comu filólogu estuyó a Omeru i a Esiodu, custionis de intepretación i léssicu. Se sabi dun Contra Zenódotu que toca custionis sobri el testu oméricu, diendu sus própias leturas.

Abreviaturas Edital

Apolóniu tien comu abreviatura, dalcuerdu con el catálogu el Liddell-Scott, las sigras A. R. proceentis del su nombri latinizau Apollonius Rhodius.

Bibliografia Edital

  • Apolonio de Rodas, Argonáuticas, ei. i trad. M. Valverde Sánchez, Mairil, Gredos, 1982.
  • Liddell H., G., Scott R., A Greek-English Lexicon, Oxford, 1996.

Atijus Edital