Esti artícalu es un encetu

Si te apeta, pueis enlial-ti a trebajal en él, precurandu más información i amejorandu lo escritu.



La cabeça es la parti superiol del cuelpu i superiol o anteriol de muchus animalis, ondi se alcuentran argunus órganus delos sentius i el cerebru: el cuelpu umanu está hormau pol cabeça, troncu i extremidais. La cabeça (o "testa", que puei sel o bien la cabeza en sí o la frenti), dun animal, es la parti anteriol del cuelpu que contien la boca, el cerebru i varius órganus sensorialis (generalmenti órganus de visión, audición, olfatu i gustu). El máximu grau de cefalización se da enos artrópodus (sobri tou insetus) i enos vertebraus; en estus animalis, la cabeça está netamenti diferenzia del restu del cuelpu i provista de órganus sensorialis mu eficientis.

Los uesus dela cabeça ósea se organizan en dus grupus craramenti diferenziaus: craniu i cara:

Cranio: protegi el encéfalu, i aloja el oíu. Cara: en ella residi el aparatu dela masticación (mandíbulas, dientis, músculos masticaoris). Amás, en ella se fijan los músculus dela mímica i se alojan órganus delos sentius o los sus anexus: ojus, fosas nasalis, luengua. A su vezi, craniu i cara están hormaus pol divelsus uesus, tous ellus paris, exceptu quatru: tres del craniu (frontal, etmoidi, occipital), i unu dela cara (vómel).