Un camión es un veículu motoriçau diseñau pa el transporti de produtus i mercancías. A diferencia de los automóvilis, que suelin tenel una construcción monocascu, muchus camionis se construyin sobri una estrutura resistenti denomina bastidol. La mayol parti dela estrutura está integra pol un bastidol portanti, generalmenti un marcu estrutural, una cabina i una estrutura (o caja) pa transportal la carga.

El vocabru camión se puei referil a dos veículus diferentis: camionis rígius i camionis articulaus.

Enos «camionis rígius» nu se puei separal la caja dela cabina​ (ondi se sitúa la cabeça tratora); puein tenel dos o tris ejis.​ Están diseñaus pa el transporti de carga relativamenti liviana i destancias cortas o meyias; generalmenti, se gasta pa el transporti de cargas menoris, carga frágil. Son camionis rígius los camionis de repartu de muebris, artículus de fogal, comestiblis, área de salú, vestuariu, mudanças, bomberus, emergencias, etc. Los «camionis articulaus» se componin de tratocamión i remolqui o, más frecuentementi, semirremolqui; se gastan pa largas destancias i carga pesa, tantu de líquius cumu material secu o a granel, cumu los camionis de transporti de combustibli, camionis maererus, camionis pa el transporti de contenedoris i cajas móvilis. Existin divelsas crasificacionis de camionis: pol su pesu, pol su volumi o capacida de carga i pol la hunción que desempeñan. Ai camionis de tou tipu i de divelsus tamañus: pequeñus (ordinarius), meyianus (camionis touterrenu de 200 tonelas gastas en minería) i extragrandis («trenis de carretera»).

Los camionis se huerun especialiçandu i adotandu una seri de caraterísticas propias del trebaju al qual se destinan. Ain evolucionau endi una simpli caja —abierta o cerra—, hata hormas sofisticas con diseñu i equipamentus específicus aecuaus a la materia pol transportal: peligrosa, líquia, refrigera, en giru continuu que empida el fraguau, con grúa, etcétera.