Cini-teatru San Vicenti

Cini en Huentis de León

Cini-teatru San Vicenti es un edificiu que hué dela cofradía de San Vicenti i endispués á síu i és propiedá monicipal. Se soponi que hué costruíu nel siegru XIX o escomiençus del siegru XX i está en Huentis de León.

Cini-teatru San Vicenti
Tipu Cini
Sitación Huentis de León
Coordenadas 38°04′04″N 6°32′22″O / 38.067901230556, -6.5395061694444

Estoria Edital

La su costrución se creyi que hué pal acaberu del siegru XIX o esmiençus del siegru XX. Mentau assina comu cini San Vicenti, por sel primeramenti dela cofradía de San Vicenti, enque endispués hué alquiriu nel 1976, pol alcaldi Don Ezequiel Navarru i aluegu passó a sel propiedá monicipal. Dendi antocis á teníu un gastu mu variáu entrepetandu obras de teatru,[1] proyetandu penículas, runionis, jornás, congressus i lo mas emportanti, col celebramientu del Antrueju o Carnaval.[2][3]

Descreción Edital

Se halla assitiau ena calli Timoteu Pérez Rubiu, qu'és el nombri dun pintol estremeñu d'Oliva dela Frontera, dela raya estremeña.[4] Está nun sitiu mentau comu Villa dela Conocencia i delas Artis, ena parti mas central del puebru de Huentis de León. Es un edificiu menumental con una pranta inregulal i con unas enormis paeris de piera, devíu a qu'el terrenu es mu repinau. Tieni dos entrás, la prencipal ala calli de Timoteu Pérez Rubiu i la laera ala calli dela Escuela.[2][3] Embaxu del edificiu ai una antiguosa casa que ara se gasta comu salona i centru pala associación de mugeris del puebru.[5]

Estilu Edital

 
Villa dela Conocencia i las Artis

El su estilu es neomudéjar i hué catalogau cona crassi 1 i el grau 2 comu edificiu de valol estóricu artísticu, al sel el únicu cini-teatru neomudéjar d'Estremaúra.[3] Lo mas emportanti son los platonis moernistas, enque amás tieni las plateas, el gallineru, las butacas i el templeti, con una cabusía pa acogel a 375 pessonas.[2][3]

Usança i senificau Edital

 
Calli Timoteu Pérez Rubiu

Polo natural, se gasta pa vel penículas quandu las ain palos espetaoris, peru palo más gastau i lo mas celebrau, es pal Antrueju que se hazi nel puebru dendi los añus 80, enas fechas corretas del celebramientu d'estas fiestas. Nesti festeju, ain corrupelas de zagalis, zagalas i adultus que subin pal templeti a cantal angunas cancioninas conos assuntus qu'ai d'ugañu, tantu del puebru comu eno tocanti alo nacional o entrenacional. Tamién se hazin obras de teatru[1] i otras atividais comu juegus de zagalis, congressus, jornás i más.[2][3]

Conservancia Edital

 
Teatru-cini San Vicenti

Hazi angunus añus, nel 2006 i nel 2011, hué obrau i retificau, pos tenía angunus poblemas devíu ala viejura dela estrutura i possimenti al su tejau, peru tolos arreglijus se hazierun sin mual la traça del edificiu i dexandu tol su encantu i las qualidais de sempri.[2][3] Nestas obras i retificacionis s'atoparun nel frontón con un santu de Cervantes, qu'avía estau incultu hata essi momentu i que hué debujau por un pessonagi alónimu.[3]

Guipal tamién Edital

Referencias Edital

  1. 1,0 1,1 «Teatro-Cine San Vicente (Fuentes de León) - VIRAL». www.viralagenda.com. Consultado el 23 de marçu del 2023. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Cine - Teatro "San Vicente" Fuentes de León». www.extremadura.com. Consultado el 23 de marçu del 2023. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 administrador. «CINE SAN VICENTE » *** Tentudia Turismo ***». Consultado el 23 de marçu del 2023. 
  4. «Pérez Rubio, Timoteo - Museo Nacional del Prado». www.museodelprado.es. Consultado el 30 de marçu del 2023. 
  5. «Asociaciones de mujeres en Fuentes de León». ExtremaduraOn.com. Consultado el 30 de marçu del 2023.