Cuevas de Huentis de León

Menumentu Natural d'Estremaúra

El menumentu natural delas Cuevas de Huentis de León está hormau por cincu cuevas i dos simas, declarás menumentu natural en el 2001 i está assitiau nel sul dela provincia estremeña de Badajós.

Cuevas de Huentis de León
Tipu Monumento Natural, cueva y área protegida
Sitación Huentis de León (España)
Coordenadas 38°02′10″N 6°30′45″O / 38.03605, -6.5126027777778
Costrucción 2001
Detalles técnicos
Superficii 1020 ha

Estau Edital

Las cuevas i alreoris huerun declaraus menumentu natural el venticincu de jullu del 2001,[1] por un decretu pubricau el día trentiunu d'essi mesmu mes pol Diariu Oficial d'Estremaúra, cona rública del presienti dela comunidá utónoma, Juan Carlos Rodríguez Ibarra, i del consejeru d'Agricurtura i Meyu Ambienti, Eugenio Álvarez Gómez.[2]

Sitación Edital

Está assitiau ena provincia de Badajós, nel suresti del monicipiu de Huentis de León. Tien un ramilleti de cuevas que sonin: Cueva l'Augua, Cueva Masseru, Cueva los Postis, Cueva'l Cavallu, Cueva la Lamparilla, Sima I i Sima II. Están envera dela raia cona provincia de Güelva, enos paragis mentaus comu: La Suerti de Monteru, El Buju i El Cerru'l Cuernu, assituaus dentri La Sierra'l Puertu i La Sierra del Castillu'l Cuernu. Las cuevas tien una superficii d'al reol de dozientas ectarias.[1][2]

El arrayu del ramilleti kársticu aondi estan las cuevas pa protegel, sigún las lindis naturais es la que sigui: pol esti dendi'l puntu quilométricu tres dela carretera de Huentis de León a Cañaveral de León hata'l lindi provincial con Güelva; pol sul el lindi provincial dentri Badajós i Güelva hata la juntura col caminu que sali dela carretera de Cañaveral de León a Arroyumolinus de León hata la carretera de Huentis de León a Cañaveral de León; pol oesti el lindi provincial dendi'l mentau caminu hata la juntura col arroyu dela Sierpi; i pol norti el arroyu dela Sierpi hata la su juntura cona Rivera de Santa Crus i esta Rivera hata'l cruzi cona carretera de Huentis de León a Cañaveral de León.[3][4]

Descreción general Edital

 
Interiol delas cuevas

Es una zona kárstica desenroá sobri materiais calcáreus del Cámbricu, hormá por varias cuevas i simas dentri las qu'estan: La Cueva l'Agua, La Lamparilla, Sima Cochinus, Los Postis, El Cavallu i La Cueva Masseru. Nel conjuntu kársticu essestin cuevas de mucha fragilidá, en güen estau de conservación i con hormacionis pocu corrientis.[1]

Las cuevas horman un conjuntu kársticu d'emportancia n'Estremaúra por sel unu delos pocus exemprus d'esa crassi de hormacionis geológicas essestentis ena comunidá utónoma. Tié un descomarcau valol ambiental i possimenti geológicu pola espetacularidá delos sus espeleutemas d'angunas delas sus cuevas, comu la Cueva Masseru, la raleza del lagu de drentu dela Cueva l'Augua, la belleza çaleá delas cuevas de Los Postis i El Cavallu, la biodiversidá essestenti enos alreoris delas cuevas, assina comu restus del arti rupestri. La emportancia del conjuntu kársticu está ena cantidá i ena variabilidá d'espeleutemas, comu hormacionis mas propias i que le dan mayol valol ambiental, señalal-si las estalatitas con filus de hacha, estalatitas con púa de lança, alicoidais i retortuñas, escéntricas, espículas d'aragonitu i velus o banderolas de hata meyu metru. Tamién esestin estalatitas de dos metrus d'altol, colunas, sifonis, lenaris, estalamitas i estalatitas vivas, colás i sombrerus hongu.[1][2]

Cuevas Edital

Nel menumentu natural sonin cincu cuevas i dos simas: Cueva l'Augua, Cueva Masseru, Cueva los Postis, Cueva'l Cavallu, Cueva la Lamparilla, Sima I i Sima II.[1][2]

Cueva'l Cavallu Edital

Está assitiá ena Sierra’l Puertu i es la mas grandi atopá hata oi. Es conocía dendi antigu pola literatura centífica. Está declará LIC, pos tien una grandi coloña de murciégalus. Amás tien un lagu interiol de dozientus cincuenta metrus quairaus de superficii. Enas sus salonas interioris i menus acessiblis ai una grandi variedá d’espeleutemas d'interés i bien conservaus, comu estalatitas, estalamitas i mas. S’atopárun tamién con unus restus arquiólogus com’un graváu con ángulus entricruzaus cona horma de dientis de sierra.[5]

Cueva Masseru Edital

 
Hormacionis de velus

Está assitiá ena Sierra del Castillu’l Cuernu. Es una cueva hormá por una dolina de desprendimientu, ala qual s’acedi por una sima de seis metrus de hondura. Tié un largu d'unus ochenta metrus liñalis, con seis salonas que tienin nel su conjuntu al reol de mil metrus quairaus. La su emportancia está ena horma i variedá de toa crassi d’espeleutemas: estalamitas, estalatitas de tolas hormas comu escéntricas, alicoidais, retortuñas, cona horma de púa de lança, col filu de hacha, d'alas de palomita, coralihormis i mas, tamién cristais d’aragonitu, velus de meyu metru, colunas, sifonis, lenaris i mas. Es assina i sin dual-lu, la cueva mas espetaculal de toas dendi'l vistal geológicu i una cueva de hormación continua, con espeleutemas vivus i en prenu desengolvimientu, siendu únicus ena región i quasi en tol territoriu nacional.[5]

Cueva los Postis Edital

S’encuentra ena Sierra del Castillu’l Cuernu, envera dela del Cavallu i Masseru i el su acessu es compricau. Tien varias salonas i la primera s’entra por un arcu hormau por colunas d’al reol dun metru d'altu, que sonin polo que se mienta assina ala cueva los postis. Una delas salonas es mentá comu cholrera de piera, pos tien una colá repentina que hazi la sensación de estal guipandu una cascá de piera. El prencipal interés d'esta cueva no es namás el su valol geológicu, pos tié amás un assentamientu arquiológicu mu emportanti, aondi s’án atopau hata ugañu restus dataus dendi'l Neolíticu ata la Edá del Hierru. Los mas antigus sonin de quatru mil añus a.C., aondi esta parti dela cueva se gastava comu lugal d'enterramientus. Endispués ai una etapa d'abandonu, de seguru pola Edá del Cobri i la del Bronzi i tamién ena muança d’era pal añu trezientus a.C. ena Edá del Hierru. Pol ocupamientu romanu paeci que se gasta comu santuariu aondi se depositan ofrendimientus comu luzernas, vasijas de cerámica i moneas palos sus diosis.[5]

Cueva'l Cavallu Edital

S’encuentra tamién ena Sierra del Castillu’l Cuernu. Es juntu cola dela Lamparilla la mas chiquenina, peru con una salona de grandi altol encançandu ata los diés metrus en angunus sitius. Enque anda desmanganillá pola su güena acessibilidá, entavía conserva maníficus colás i mas. El su nombri vien pol pelagi d'una piera tumbá qu’anda quasi pal hondón dela cueva i que dendi la entrá paeci comu si huera la cabeça dun cavallu.[5]

Cueva la Lamparilla Edital

Está assitiá ena Sierra’l Puertu, a cien metrus dela Cueva l'Augua. Es una delas mas chiqueninas i tien de tres a quatru salonas, qu'enque tienin acessibilidá enrevessá, tuvierun un grandi deterioru. Tamién tié güena variedá d’espeleutemas, comu colunas, estalatitas i estalamitas.[5]

Guipal tamién Edital

Referencias Edital

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Cuevas de Fuentes de León». www.cuevasturisticas.es. Consultado el 20 de heneru del 2024. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Monumento Natural Cuevas de Fuentes de León - Monumento Natural Cuevas de Fuentes de León VI... | Consejería de Agricultura,». extremambiente.juntaex.es. Consultado el 20 de heneru del 2024. 
  3. «Monumento Natural Cuevas de Fuentes de León – Turismo en Tentudia». Consultado el 20 de heneru del 2024. 
  4. «Cuevas de Fuentes de León». RED IBÉRICA DE ESPACIOS GEOMINEROS - A REDE IBÉRICA DE ESPAÇOS GEOMINEIROS. Consultado el 20 de heneru del 2024. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 García, Ariana (11 de abril de 2023). «Cuevas de Fuentes de León, un tesoro natural en Extremadura». Destino Suroeste. Consultado el 20 de heneru del 2024. 

Atijus p'ahuera Edital