Don Benitu es un monicipiu estremeñu assitiau ena provincia de Badajós.

Don Benitu
Entidad subnacional


Bandera


Ubicación de Don Benitu
Coordenadas 38°57′N 5°51′O / 38.95, -5.85
Capital Don Benito
Entidad Monicipiu d'España
 • País Bandera de España España
Superficii  
 • Total 559,26 km² Ver y modificar los datos en Wikidata
Altol  
 • Media 280 m s. n. m.
Puebración (2023)  
 • Total 37485 hab.
 • Densidá 67,03 hab/km²
Huso horario UTC+01:00
Código postal 06400[1]
Sitio web oficial

Assitiamientu Edital

S'assitía ena comarca delas Vegas Altas, horma junta la vezina Villanueva dela Serena un centru agrícola, endustrial i de servicius con una gran ingrujencia tantu a nivel comarcal comu regional.

El términu de Don Benitu s'atopa assitiau entri los 5º49´7´´ i los 6º12´10´´ i longitú oesti (meridianu de Greenwich), i entri los 38º43´27´´ i los 39º5´49´´ de latitú norti.

Puebración Edital

  • 37.048 abitantis (Padrón Municipal 31/12/2012).

Estoria Edital

Datus concretus al tentu dela hundación de la ciá no se tienin hata la segunda metá del sigru XV, inque se puei izil qu'esta hue lugal d'asentamientu de puebrus romanus, visigós i árabis. Duranti los sigrus XV i XVI, l'aldea e Don Benitu esprimentó un umentu e puebración, hechu que propició que las costrucionis urbanas s'esperriaran de horma lihera diendusi largu el su primitivu assitiamientu, el lombu San Sebastián.

Nesti intri las ativiais económicas son de tipu agráriu, cumu la ganaeria con el criaeru la Mesta i la nueva estrutura la propieá empuesta polos conquistaoris, el latihúndiu.

El 7 e Marçu e 1550, Calru I concei a Don Benitu las sus primeras Ordenáncias Monicipalis. Cola epoca muelna la puebración esperimentó un gran crecimientu demugráficu, contandu en 1591 con 4139 abitantis, peru nel sigru XVII paeció una albonda perda ebiu a las epiemias de pesti, llúvias albondantis, pragas de cañafotas, sequías ec.

Es nel sigru XVIII cuandu se l'atribuin 8231 abitantis.

Nel añu 1735 recibi el previléhiu e villa pol parti e Felipe V. En 1834 se güervi Cabeça e Partiu Huicial; en 1846 passa a sel Cabeça e Distritu Eletoral, i es en 1856 cuandu consigui el entítulu e Ciá, otolgau pol Isabel II.

Monumentus Edital

  • Praça d'España: Arregrá en 1965, assitiá en plenu centru el cascu urbanu. Porticá nunu los sus laus, el enteriol acohi el "Monumentu al áugua i la tierra", únicu en España, con escurturas de Pérez Comendador. Nel lau oriental de la Praça, s'alevanta la Mahestuosa Elésia e Santiagu Apóstol (sigru XVI-sigru XVII) i nel lau el ponienti s'atopa el Paláciu Monicipal. Esta praça tini alreol 6.300 metrus cuairaus.
  • Praça d'Estremaura: El su cuaharingui data e 1983, es de horma cerculal i tini una superfici e 5.000 metrus cuairaus, assitiá al NO la ciá. Destacan los amplius apartihus, favoreceoris de la via comunitária. La su huenti central con escurtura eicá a la muhel auguaora, labutu e Diego Garrio, es un sabulugal mas del omenahi desta tierra al áugua i a la muhel.

Alcardis Edital

  • José de Peralta Gallardo (1889-1890) (1ª vezi)
  • Emilio de Peralta Chenard (1/1/1890-23/7/1890)
  • José Gómez Cidoncha (23/7/1890-13/8/1890)
  • Emilio Sánchez Monteagudo (1890-1891)
  • José Guillén Calderón de Robles (1891-1893) (1ª vezi)
  • Francisco García Gómez (23/1/1893-25/8/1893)(1ª vezi)
  • Clemente Cidoncha Martín (25/8/1893-25/9/1893 "enterinu")
  • Francisco Nieto Lomba (1893-1894)
  • Emilio Gálvez Falcón (1894-1895)
  • Manuel Serrano Álvarez (1895-1897)
  • Martín Lozano Sánchez (1/7/1897-1/11/1897)
  • Antonio Solano Valadés (1897-1902)
  • Francisco García Gómez (1/1/1902-7/2/1902) (2ª vezi)
  • José Rosas y Martín (1902-1904)
  • José de Peralta Gallardo (1904-1906) (2ª vezi)
  • Pedro León Donoso-Cortés Donoso-Cortés (1906-1907)
  • José Aguacil Carrasco Ruíz (1907-1909)
  • Pedro Gálvez García-Bordallo (1/7/1909-17/11/1909)
  • Joaquín de Peralta Carrasco (1909-1910)
  • Miguel de Peralta y Torres-Cabrera (1910-1911)
  • José Donoso Cortés Gómez-Valadés (1911-1912)
  • Diego de la Camara y Borrallo (1/1/1912-6/4/1912)
  • Joaquín Gallego Martín-Pérez (1912-1913)
  • Celestino Aguacil Carrasco Ruiz (1913-1915)
  • Antonio Gómez Sáchez (1915-1916)(1ª vezi)
  • Joaquín Gallego Martín-Perez (1916-1917)
  • Antonio Gómez Sánchez (1917-1918) (2ª vezi)
  • Alejandro Gérvoles Coronado (1918 "enterinu")
  • Fancisco Martín-Mora Espinar (1/1/1918-8/6/1918)
  • José María Estrada Ruiz (1918-1919)
  • Félix Parejo García (1919-1920)
  • Antonio Gómez Sánchez (1920-1923) (3ª vezi)
  • Pedro Gálvez García-Bordallo (18/1/1923-1/10/1923)
  • Celestino Murillo Lozano (1923-1924)
  • Pedro Granda Calderón de Robles (1924-1927)(Condi e Campus d'Orellana)
  • José Guillén y Calderón de Robles (1927 "enterinu") (2ª vezi)
  • Enrique Granda Calderón de Robles (1927-1930)
  • Francisco Ayuso Velarde (26/2/1930-19/4/1930 "enterinu")
  • Ricardo Esteban Jiménez (1930-1931)
  • Francisco Santamaría Cabanillas (1931 "enterinu")
  • Emilio Sánchez Valadés (16/4/1931-5/6/1931)
  • José Fernández Martín (1931 "enterinu")
  • Francisco Parejo Díaz (1931-1934) (1ª vezi)
  • José Gómez Sánchez (1934-1936)
  • Francisco Parejo Díaz (1936-1937) (2ª vezi)
  • Doroteo Sánchez-Pajares Díaz (1937-1938)
  • Florencio Hidalgo Barquero (1938-1940)
  • Francisco González Díaz (1940-1941)
  • José Manzano Díaz (1941-1945) (1ª vezi)
  • Emilio Beltrán Rodríguez (1945-1947 "enterinu")
  • Emilio Beltrán Rodríguez (1947-1949)
  • José Manzano Díaz (1949-1951) (2ª vezi)
  • Francisco Sánchez Sosa (1951-1953)
  • Emilio Ortíz Fernández (1953-1960)
  • Francisco Sánchez-Porro Ayuso (1960-1967)
  • Antonio Galán Terroba (1967-1979)
  • León Romero Verdugo (1979-1983)
  • José Diestro Sierra (1983-1987)
  • José Luis Viñuela Díaz (1987-1991)
  • José Benito Sierra Velazquez (1991-1995)
  • Mariano Gallego Barrero (1995-Ogañu)

Atijus p'ahuera Edital

  1. Worldpostalcodes.org, código postal n.º 06400.