Esferu [ɛˈɸːeɾu] (en griegu Σφαῖρος, [sphairos]) hue un filósofu estoicu del sigru III e. C., discípulu de Cleanti i Zenón.

Esfero
Enhormación pressonal
Nacencia 285 a. C. Ver y modificar los datos en Wikidata
Muerti 221 a. C. Ver y modificar los datos en Wikidata
Enhormación profissional
Oficiu Filósofo Ver y modificar los datos en Wikidata
Ária Filosofia Ver y modificar los datos en Wikidata
Movimientu Estoicismo Ver y modificar los datos en Wikidata

Vida Edital

Las escassinas enteracionis tocantis a esti filósofu s’án trasmitíu polos testus Diógeni Laerciu, prencipalmenti, enque tamién en Platón, Ateneu, Cicerón o Plutarcu.

Pol moti que tuvu ὁ Βοσποριανός “el bosforianu” es possibri que rescreciera del Bósforu. Conoció plontu las enseñanças delos primerus estoicus, entre ellus Cleanti i Zenón. Diógeni[1] dis que primeru tuvu comu endilgaol a Zenón i que alogu hue discípulu Cleanti. De pa quandu alunu, Tolomeu Filópatu mandó venil ala corti a Cleanti o angunu delos sus más alunus ilustris, comu Crisipu dixu que no, aballó Esferu[2].

Una anégota que se trasmiti de pala su estancia ena corti Tolomeu cuenta que nuna carava ena comía al tentu de si el sabiu opinava o no, en dixiendu Esferu que no bichava, el rei quiju de comprová-lu. Mandó trael unas granás de cera (sigún Ateneu[3] huerun páxarus) i el filósofu se canteó pa cogel i deque lo vidu el rei le cortó el revessinu. En escusandu-si, Esferu alegó que cona idea de cogé-lus no demostrava que almitía que hueran granás de verdá, namás que era verissimi que lo hueran.

Otra anégota d'estus añus es la contiesta que le dio a Mnestratu que lo acusava de dizil paí que Tolomeu no era rei, entienda-si por nol sel sabiu. La contiesta hue velaquí esta:

  τοιοῦτον δ’ ὅντα τὸν Πτολεμαῖον καὶ βασιλέα εἶναι

Comu es assina, Tolomeu tamién es un rei[4]

 
'

Calavoró con Cleómeni nel endilgu delos volanderus, que plontu escomençavan a roçal conos luxus orientalis, sigún cuenta Plutarcu[5].

Obras Edital

Hue un autol mu castizu, pos ya en época romana se conocían i leían angunas delas sus obras o, alo menus, los sus pensamientus mas atinaus. Redató un haci de trataus a tentu de física (Περὶ σπέρματος, Περὶ κόσμου δύο), perceción (Πρὸς αἰσθητηρίων), moral (Περὶ τῆς ἠθικῆς διατάξεως, Περὶ παθῶν δύο) i lenguagi (Περὶ ὁμοίων, Περὶ ἕξεως). Amás cautivó el géneru dela diatriba en obras comu Περὶ Ἡρακλείτου πέντε διατριβῶν i hizu angunus diálogus comu los Διαλόγους ἐρωτικούς. Se conoci un libru ténicu, al tentu la dialética: Τέχνης διαλεκτικῆς δύο. Como sabiu tamién caviló a tentu del buen goviernu (εὐνομία) i las sus leis, comu muestran los títulus de Περὶ νόμου i Περὶ Λακωνικῆς πολιτείας.

Los sus interessis se movierun entre los propius del estoicismu, más que ná, los temas moralis i lingüísticus, comu s’entrevei enos los títulus que mienta Laerciu[6]. Velaquí los librus que escrivió:

  • Περὶ κόσμου δύο.
  • Περὶ στοιχείων.
  • Περὶ σπέρματος.
  • Περὶ τύχης.
  • Περὶ ἐλαχίστων.
  • Πρὸς τὰς ἀτόμους καὶ τὰ εἴδωλα.
  • Πρὸς αἰσθητηρίων.
  • Περὶ Ἡρακλείτου πέντε διατριβῶν.
  • Περὶ τῆς ἠθικῆς διατάξεως.
  • Περὶ καθήκοντος.
  • Περὶ ὁρμῆς.
  • Περὶ παθῶν δύο.
  • Περὶ βασιλείας.
  • Περὶ Λακωνικῆς πολιτείας.
  • Περὶ Λυκούργου καὶ Σωκράτους τρία.
  • Περὶ νόμου.
  • Περὶ μαντικῆς.
  • Διαλόγους ἐρωτικούς.
  • Περὶ τῶν Ἐρετριακῶν φιλοσόφων.
  • Περὶ ὁμοίων.
  • Περὶ ἕξεως.
  • Περὶ τῶν ἀντιλεγομένων τρία.
  • Περὶ λόγου.
  • Περὶ πλούτου.
  • Περὶ δόξης.
  • Περὶ θανάτου.
  • Τέχνης διαλεκτικῆς δύο.
  • Περὶ κατηγορημάτων.
  • Περὶ ἀμφιβολιῶν.

Amás se sabi que escrivió cartas, enque no se conocin los destinatarius, namás la referencia Diógeni Laerciu. Por desgracia, denguna delas sus obras se conservan. Namás angunus caquinus mentaus d'autoris más posteriol. Lo más seguru es que esprimentara una redución comu en resúmin escolaris i ya los antíguus lo conocieran, comu sueli acontecel, más pol sentencias que polas sus obras compretas.

Abreviaturas Edital

D'acuerdu con el catálogu sigras autoris griegus el Liddell-Scott, Esferu recibi l'abreviatura Sphaer. Stoic. (Esfer. Estoic.) del latín Sphaerus Stoicus, destinguiendu-lu assín del estoriaol Esferu.

Referencias Edital

  1. D. L., VII 177
  2. D. L. VII 158, VII 177; At. VII 354
  3. At. VII 354
  4. D. L. VII 177
  5. Plu., Cleom. 11.
  6. D. L. VII 178

Bibliografía Edital

  • Kaibel, G., Athenaei Naucratitae deipnosophistarum libri XV, Leipzig, Teubner, 1965 (vols. I-II), 1966 (vol. III).
  • Long, H. S., Diogenis Laertii vitae philosophorum, Oxford, Clarendon Press, 1964, vol II.
  • Liddell H., G., Scott R., A Greek-English Lexicon, Oxford, 1996.
  • Los estoicos antiguos. Obras, entrod. F. Casadesús Bordoy, entrod. i not. A. J. Cappelletti, Mairil, Gredos, 1982.
  • Diógenes Laercio, Vida de filósofos ilustres, trad. J. Ortiz y Sainz, Barcelona, Folio, 2002.


Estoicismu

Vieja Estoa: Zenon de Cítiu · Perseu · Aristó · Esferu · Erilu · Cleanti · Crisipu · Zenón de Tarsu · Crati de Malu · Diógeni de Babilónia · Apolodoru · Antípatru de Tarsu


Estoa Meya: Panéciu · Dárdanu · Nesarcu · Écatu · Posidóniu · Diódotu · Géminu · Antípatru de Tiru · Atenodoru de Caná


Estoa tardia: Séneca · Cornutu · Musóniu Rufu · Ufrati  · Cleomedi · Epitetu · Ierocli · Sestu de Queronea · Rústicu · Marcu Uréliu · Apolóniu de Calcedónia


Guipal mas endirguis al tentu...