Diferencia entre revisiones de «Adolf Hitler»

Contenido eliminado Contenido añadido
Línia 16:
En 1923, Hitler trató de derrocal el gobielnu e la Weimar Republic (1918-36). El golpi marró i el gobielnu estirancó a 16 de los sus ombris (los 16 muertus huerun hucheaus santus pala ideulohía Nazi). Tamién hundearun a Hitler pala carci e Landsberg. Le condenarun pa 5 añus, peru eharun salil endispués 9 mesis. En estandu ena carci, escrebió un librinu cola ayúa del su colláciu [[Rudolf Hess]]. Al comencípiu, a Hitler le petaba entitulalu ''Cuatru Añus i Meyu de Runchal a la escontra las Mentiras, los Panárrias i Achantis''. Afinal, hucheó el librinu ''[[Mein Kampf]]'' u La mi Runcha. El librinu idía c'Alemaña arrepañaríe terrenu e [[Poloña]] i [[Rússia]]. Tamién tinía continius antisemíticus i piía la muerti i el hundeu pa huera e los hudíus p'Alemaña.
 
En 1933 Hitler hue elehiu pal gobielnu alemán. Dio acaberu a la libertá d'opiñónopinión i enharetó a los sus enemigus ena carci u los estirancó. Aturagó cualisquiel partiu acetu el partiu Nazi. Hitler i el su menistru e propaganda, [[Joseph Goebbels]], esperrió el nacionalismu estremu edrentu Alemaña. Tolos meyus de comunicación ebían alabal a los nazis. Tamién, tuvun nacéncia abonda henti pol mé la sus ideas de crial la "raza maestra" (la raza [[Ária]], aquellus colos ohinus adulis i col pelinu rúbiu). Gorvió a Alemaña<ref>[http://www.siyonizm.net .] </ref>un estau totalitáriu nazi. El arianismu hue un mitu, peru Hitler i los sus amigus creyían en ellu. Cavilaban que los hudius i los eslavus eran inferioris i eberíen estal muertus.
 
Hitler encetó la Segundera Guerra Mundial enhilandu el ehércitu alemán a envadil Poloña. El su ehércitu conquistó la mayol parti d'Uropa encluyendu Poloña, [[Fráncia]] i un güen cachu e la [[Uñión Soviética]]. Duranti la guerra mandó a los alemanis matal abonda henti, encluyendu muheris i dagalis. Los nazis estirancarun 6 millonis de hudius, nun chascu llamau [[El Olocaustu]]. Tamién se supón que murierun hitanus, omosesualis, eslavus, polacus i los sus oponentis políticus.