Diferencia entre revisiones de «Esferu»

Contenido eliminado Contenido añadido
Legobot (carava | Contribucionis)
c Bot: Migrating 1 interwiki links, now provided by Wikidata on d:q2311453 (translate me)
Tiu Fraili (carava | Contribucionis)
c Ortografía i sintassi
Línia 1:
'''Esferu''' [[IPA|[ɛˈɸːeɾu]]] (en [[luenga griega|griegu]] ''Σφαῖρος'', [[IPA|[sp<sup>h</sup>airos]]]) hue un filósofu [[estoicismu|estoicu]] eldel sigru III e. C., discípulu de [[Cleanti]] i [[Zenón]].
 
== Via ==
Las escassinas enteracionis tocantis a esti filósofu s’án trasmitiutrasmitíu enospolos testus [[Diógeni Laérciu|Diógeni Laerciu]], hundamentalmentiprencipalmenti, enque tamién en [[Platón]], [[Ateneu]], [[Cicerón]] uo [[Plutarcu]].
 
Pol moti que tuvu ''ὁ Βοσποριανός'' “el bosforianu” es possibri que rescreciera del [[Bósforu]]. Conoció plontu las ensiñánciasenseñanças losdelos primerus estoicus, entrientre ellus [[Cleanti]] i [[Zenón]]. Diógeni<ref>D. L., VII 177</ref> dis que primeru tuvu comu endirgaolendilgaol a [[Zenón]] i qu’aloguque alogu hue discípulu [[Cleanti]]. De pa quandu alunu désti, [[Tolomeu Filópatu]] mandó vinilvenil a laala corti a [[Cleanti]] uo angunu losdelos sus más inlustris alunus ilustris, comu [[Crisipu]] ijudixu que no, aballó Esferu<ref>D. L. VII 158, VII 177; At. VII 354</ref>.
 
Una anégota que se trasmiti de pa lapala su estánciaestancia ena corti Tolomeu cuenta que nuna carabacarava ena comiacomía al tentu de si el sábiusabiu opinabaopinava uo no, en ijiendudixiendu Esferu que no bichababichava, el rei lo quiju comprebalude comprová-lu. Mandó trayeltrael unas granás de cera (sigún [[Ateneu]]<ref>At. VII 354</ref> huerun pájaruspáxarus) i el filósofu se canteó pa cogel i de quedeque lo vidu el rei le cuertócortó el revesinurevessinu. EscusándusiEn escusandu-si, Esferu alegó que cona idea de cogeluscogé-lus no demuestrabademostrava que almitiaalmitía que hueran granás de verdá, namás que era verisimiverissimi que lo hueran.
 
Otra anégota destusd'estus añus es la contiesta que le diódio a Mnestratu que lo acusabaacusava de izildizil paí que Tolomeu no era rei, entiéndasientienda-si polpor nol sel sábiusabiu. La contiesta hue velaquí esta:
{{Almiental|τοιοῦτον δ’ ὅντα τὸν Πτολεμαῖον καὶ βασιλέα εἶναι
''Comu es talassina, Tolomeu tamién es un rei''<ref>D. L. VII 177</ref>}}
 
ColaboróCalavoró con [[Cleómeni]] nel reituendilgu guiaerudelos los adolescentisvolanderus, que plontu escomençabanescomençavan a familiarizalsiroçal conos lujusluxus orientalis, sigún cuenta [[Plutarcu]]<ref>Plu., ''Cleom.'' 11.</ref>.
 
== Obras ==
Hue un autol mu prolíficucastizu, pos ya en época romana se conocianconocían i leyianleían angunas lasdelas sus obras uo, a loalo menus, los sus pensamientus mas atinaus. RedautóRedató un haci de trataus sobria tentu de física (''Περὶ σπέρματος, Περὶ κόσμου δύο''), pelceciónperceción (''Πρὸς αἰσθητηρίων''), moral (''Περὶ τῆς ἠθικῆς διατάξεως'', ''Περὶ παθῶν δύο'') i lenguagi (''Περὶ ὁμοίων'', ''Περὶ ἕξεως''). Amás cautivó el génirugéneru ladela [[diatriba]] en obras comu ''Περὶ Ἡρακλείτου πέντε διατριβῶν'' i hizu angunus diálogus comu los ''Διαλόγους ἐρωτικούς''. Se conoci un libru ténicu, al tentu la dialética: ''Τέχνης διαλεκτικῆς δύο''. Como sábiusabiu tamién reflessióncaviló ala tentu eldel güenbuen gubiernugoviernu (''εὐνομία'') i las sus leis, comu muestran los títulus de ''Περὶ νόμου'' i ''Περὶ Λακωνικῆς πολιτείας''.
 
Los sus enteressisinteressis se movierun entrientre los própiuspropius eldel estoicismu, especialmentimás que ná, los temas moralis i lingüísticus, comu s’entrivés’entrevei enos los títulus que citamienta [[Diógeni Laérciu|LaérciuLaerciu]]<ref>D. L. VII 178</ref>. VelequíVelaquí los librus losque qu’escrebióescrivió:
 
* ''Περὶ κόσμου δύο''.
Línia 49:
* ''Περὶ ἀμφιβολιῶν''.
 
Amás se sabi que escrebióescrivió cartas, anqueenque no se conocin los destinatáriusdestinatarius, namás la referénciareferencia [[Diógeni Laérciu|Diógeni Laerciu]]. PolPor desgráciadesgracia, denguna lasdelas sus obras se conselvanconservan. Namás angunus caquinus citaus polmentaus d'autoris masmás posteriol. Lo masmás siguruseguru es que esprimentara una reduziónredución comu en resúmin escolaris i ya los antíguus lo conocieran, comu sueli acontecel, masmás pol senténciassentencias que pol laspolas sus obras compretas.
 
== Abreviaturas ==
DalcuerduD'acuerdu con el catálogu sigras autoris griegus el ''Liddell-Scott'', Esferu recebi larecibi l'abreviatura '''Sphaer. Stoic.''' (Esfer. Estoic.) del latín ''Sphaerus Stoicus'', destinguiénduludestinguiendu-lu assín del estoriaol [[Esferu (estoriaol)|Esferu]].
 
== ReferénciasReferencias ==
{{listaref}}
 
== BibliografiaBibliografía ==
* Kaibel, G., ''Athenaei Naucratitae deipnosophistarum libri XV'', Leipzig, Teubner, 1965 (vols. I-II), 1966 (vol. III).