Diferencia entre revisiones de «Irlanda»

Contenido eliminado Contenido añadido
Wwikix (carava | Contribucionis)
Añadir enlaces
Línia 40:
|}
 
'''Irlanda''' (''Ireland'', en [[Luenga ingresa|ingrés]]; ''Éire'' [ˈeːrʲə], en irlandés), es un [[país]] del noroesti d'[[Uropa]] que holma parti de la [[Unión Uropea]] (UU).
 
El su territóriu abada aprosimamenti cincu sestus de la [[Isla d'Irlanda|isla d'Irlanda]]. El algotru sestu restanti preteneci a [[Irlanda del Norti]], una región almenistrativa del [[Réinu Uniu]] i parti de la [[Província d'Ulster|província estórica del Ulster]].
 
== Geografia ==
Línia 51:
 
 
La isla s'assitia al noroesti d'Uropa, haciendu parti del archipiélagu británicu.
 
La [[Isla d'Irlanda|isla]] s'assitia al noroesti d'Uropa, haciendu parti del archipiélagu británicu.
El comprimentu de la isla es de 84.421 km², de los cualis un 83% (apros. cinci sestus) pretenecin a la Repúbrica (70,280 km²) i el restu constituyin Irlanda del Norti. Está arrodeau al oesti por el [[Océanu Atlánticu]], al noresti por el Canal del Norti. Al esti s'assitia el Mari d'Irlanda el cual ajunta el océanu via suloesti, con el Canal de San Jorgi i el Mari Celta. La costa oesti d'Irlanda está holmá ena su mayol parti por repechonis i montañas bajeras (el puntu mas cimeru es el Carrauntoohill de 1,041 m). El enteriol del país es relativamenti chanu, atravesau por tozus comu el riu Shannon i muchus otrus i grandis lagus. El centru del pais está bañau en parti por el tozu Shannon, i contieni grandis áreas acenagás, gastás pa sacal i proucil turba.
 
El comprimentu de la isla es de 84.421 km², de los cualis un 83% (apros. cinci sestus) pretenecin a la Repúbrica (70,280 km²) i el restu constituyin [[Irlanda del Norti]]. Está arrodeau al oesti por el [[Océanu Atlánticu]], al noresti por el [[Canal del Norti]]. Al esti s'assitia el [[Mari d'Irlanda]] el cual ajunta el océanu via suloesti, con el [[Canal de San Jorgi]] i el Mari Celta. La costa oesti d'Irlanda está holmá ena su mayol parti por repechonis i montañas bajeras (el puntu mas cimeru es el [[Carrauntoohill]] de 1,041 m). El enteriol del país es relativamenti chanu, atravesau por tozus comu el riu Shannon i muchus otrus i grandis lagus. El centru del pais está bañau en parti por el tozu Shannon, i contieni grandis áreas acenagás, gastás pa sacal i proucil turba.
La su geografía s'alcuentra acientá polos montis Donegal, Wicklow, Mourne, Mac Gillycuddys Reeks i prencipalmenti por la su cumbri mas tarangalla: el Carrantuonhill (1.041 metrus). Amás tien numerosus lagus entri los que destacan el Neah, el Erne i el Corrib. Los tozus más emportantis son el Shannon, el Blackwater, el Barrow i el Bann. Las costas que arrodean la isla acostumbran sel mu recortá con fiordus i penínsulas, especialmenti al oesti.
 
La su geografía s'alcuentra acientá polos montis Donegal, [[Montis de Wicklow|Wicklow]], Mourne, Mac Gillycuddys Reeks i prencipalmenti por la su cumbri mas tarangalla: el Carrantuonhill[[Carrauntoohill]] (1.041 metrus). Amás tien numerosus lagus entri los que destacan el Neah, el Erne i el Corrib. Los tozus más emportantis son el Shannon, el Blackwater, el Barrow i el Bann. Las costas que arrodean la isla acostumbran sel mu recortá con fiordus i penínsulas, especialmenti al oesti.
 
=== Climi ===
Línea 63 ⟶ 64:
== Demogafia ==
 
[[File:Shipquay Street Derry SMC 2005.jpg|thumb|right|205px|Calli de [[Derry]].]]
 
'''Irlanda''' es unu de los paisis d'[[Uropa]] con la tasa de nataliá más elevá (17‰), i unu de los mas altus endicis de crecimentu de la puebración (0,5%). Tamién contrasta conel restu d'Uropa pola juventú de la su puebración i el baju endici d'urbaniçación que solu es del 58%.
 
Puebración: 3.878.000 (2002).
Línea 77 ⟶ 78:
Ijus por mujel: 2,0 (2000).
 
Las prencipalis ciais son la capital [[Dublín]] ena costana esti, Cork nel sul, [[Limerick]], [[Galway]] ena costana oesti, i [[Waterford]] ena costana suresti.
 
 
Línea 87 ⟶ 88:
Deprendel irlandés es obrigatóriu ena educación, anque el ingrés es ampliamenti predominanti. Las señalis públicas son generalmenti bilinguis i dessistin tamién medius nacionalis en irlandés.
 
La puebración que preteneci a comuniais de palra predominantementi irlandesa (los [[Gaeltacht]]) s'alcuentra limitá a solu unas decenas de milis de personas en bolsas
aislás, prencipalmenti acia la costana occidental, comu puedi versi nel mapa. En total se calcula que ai unus 200.000 palrantis nativus de Gaélicu en Irlanda, prencipalmenti enas zonas ruralis, osea un poquininu más del 2% de la puebración de la isla.
 
Línea 95 ⟶ 96:
 
=== Religión ===
[[File:St finbarres cathedral1.jpg|thumb|200px|[[Catedral de Cork]].]]
 
La Repúbrica d'Irlanda es oficialmenti un 92% católica romana, anque s'á produciu un descensu masivu ena asistencia a los servicius religiosus. Entri 1996 i 2001 l'asistencia regular a misa, previamenti ya en declivi, decayó dun 60 a un 48% (acia 1973 superaba el 90%) i fechun tos menos dos de los sus seminárius. La [[Elésia católica|Elésia]] hue tamién dañá enus añus 1990 ebiu a una serii d'escándalus sesualis i cargus d'encubrimientu contra la su jerarquia. En 1995, endispues duna proibición d'alreol de 60 añus, los votantis decidun golvel a legaliçal el desapartaeru ena repúbrica.
 
La segundera elésia cristiana en númeru d'adetus, es la [[Elésia d'Irlanda]] que, al atrás abel esperimentau un descensu duranti la mayol parti del sigru XX, a ganau recientementi celigresis, sigún el censu de 2002, al igual que lo áan hechu otras denominacionis cristianas menoris i el [[Islam]].
[[File:St finbarres cathedral1.jpg|thumb|200px|Catedral de Cork.]]
 
La Repúbrica d'Irlanda es oficialmenti un 92% católica romana, anque s'á produciu un descensu masivu ena asistencia a los servicius religiosus. Entri 1996 i 2001 l'asistencia regular a misa, previamenti ya en declivi, decayó dun 60 a un 48% (acia 1973 superaba el 90%) i fechun tos menos dos de los sus seminárius. La Elésia hue tamién dañá enus añus 1990 ebiu a una serii d'escándalus sesualis i cargus d'encubrimientu contra la su jerarquia. En 1995, endispues duna proibición d'alreol de 60 añus, los votantis decidun golvel a legaliçal el desapartaeru ena repúbrica.
 
La segundera elésia cristiana en númeru d'adetus, es la Elésia d'Irlanda que, al atrás abel esperimentau un descensu duranti la mayol parti del sigru XX, a ganau recientementi celigresis, sigún el censu de 2002, al igual que lo áan hechu otras denominacionis cristianas menoris i el [[Islam]].
 
Comuniais judias vivun en Irlanda duranti la [[Edá Meia|Eá Meya]], i una comuniá sefardí s'asentó en [[Dublín]] en [[1660]].
 
== Economia ==