Diferencia entre revisiones de «Salamanca»

Contenido eliminado Contenido añadido
Lojwe (carava | Contribucionis)
Sin resumen de edición
Lojwe (carava | Contribucionis)
Sin resumen de edición
Línia 70:
El levantamientu melital contra la Segundera Repúbrica trunfa en Salamanca endi el primel momentu. Duranti la Guerra Cevil, entri Otubri e 1936 i Noviembri e 1937, el Paláciu Episcopal hue resiéncia i centru e mandu el heneral Franco. La ciá hue tamién sé las olganiçacionis falanhistas i d'angunus ministérius. Ya acabihá la guerra, se concentrarun en Salamanca los decumentus encautaus polas tropas nacionalis a miia que diban ocupandu el territóriu repubricanu, colo que se creó un gran archivu decumental al tentu la guerra cevil española (Archivu Heneral de la Guerra Cevil Española). La parti d'esti archivu pretenecienti a [[Cataluña]] hue muau a [[Barcelona]] ena primavera e 2006, aluspués de grandis disputas entri el Ayuntamientu salmantinu i el Gobielnu español, i manifestacionis popularis. El Ayuntamientu e Salamanca, presiiu pol Julián Lanzarote (PP), cambeó el nombri la calli ena que s'alcuentra el archivu, de «Gibraltar» (nombri que omenaheaba a las melícias salmantinas que huerun con Alfonso XI a la conquista de Gibraltar) a de «El Expolio», cumu señal de protesta tras el treslau e los «papelis de Salamanca» a Cataluña.
 
[[File:Copia_de_archicvoWLM14ES - 02082013 185931 SALAMANCA 0166 - .jpg|thumb|250px|right|Archivu Heneral de la Guerra Cevil Española]]