Diferencia entre revisiones de «Sistema nerviosu»

Contenido eliminado Contenido añadido
148LENIN (carava | Contribucionis)
cSin resumen de edición
148LENIN (carava | Contribucionis)
cSin resumen de edición
Línia 3:
El '''sistema nerviosu''' o '''aparatu nerviosu''' es un conjuntu de [[célula]]s especializas ena condución de señalis elétricas. El sistema nerviosu está hormau pol neuronas i células glialis. Las neuronas tinin la hunción de cordinal las acionis delos [[Animalia|animalis]] pol meyu de señalis químicas i elétricas envias dun lugal a otru del [[organismu]].​ La mayol parti delos animalis [[pluricelulari]]s tinin sistemas nerviosus con caraterísticas básicas similaris, anque con grau de complejidá mu variabli. Únicamenti carezin de él los animalis que nu tienin [[tejiu]]s i [[órganu]]s bien diferenziaus cumu los poríferus, placozous i mesozous. <ref> Frank H. Netter; Regina V. Dingle (1987). Sistema nervioso. Parte 1, Anatomía y fisiología. Salvat. p. 131. ISBN 8434514427. OCLC 629724307. </ref>
 
El sistema nerviosu cata estímulus del entornu (estímulus externus) o señalis del mesmu [[organismu]] (estímulis internos), prozesa la [[enhormación]] i genera respuestas diferentis sigún la situación. A modu de ejemplu podemus consideral un animal que a travis delas células sensiblis a la [[lus]] dela retina cata la proximidá de otru sel vivu. Esta enhormación es transmitia meyianti el nerviu ópticu al celebrucerebru que la prozesa i emiti una señal nerviosa que a travis delos nervius motoris provoca la contración de ciertus músculus con el objetivu de desplazalsi en direción contraria al peligru potencial. <ref> Teresa Pagés Costas; Josefina Blasco Mínguez; Luis Palacios Raufast; V. Alfaro (2005). Fisiología animal. Universitat de Barcelona. p. 47-48. ISBN 8447530108. OCLC 433435358. </ref>
 
== Huentis ==