Diferencia entre revisiones de «Café»

Contenido eliminado Contenido añadido
148LENIN (carava | Contribucionis)
Criá página con 'thumb|230px| El '''café''' es una bebia que se obtieni a partil delos granus tostaus i molius delos frutus dela pranta del café (c…'
(Sin diferencias)

Revisión de 17:55 20 Set 2020

El café es una bebia que se obtieni a partil delos granus tostaus i molius delos frutus dela pranta del café (cafetu); es artamenti estimulanti pol el su conteniu de cafeína, una sustancia psicoativa. Esti produtu es unu de los más comercialiçaus del mundu i una delas tris bebias más consumias del mundu (huntu con el áugua i el tei). Sueli tomalsi duranti el desayunu, dimpués de ésti o inclusu cumu únicu desayunu, enque tamién se sueli tomal ena meriendilla, o dimpués del almuerçu o cena pa intabral carabacionis o solu pol costumbri. Es una delas bebias sin alcol más socialiçaoras en muchus paísis. El gustu pol el café no es espontáneu, sinu que ebi coltivalsi, ebiu a que el su sabol es huerti i amalgu.

Las hormas más popularis de tomarlu son negru i con lechi (con o sin açúca); tamién se le sueli añadil crema o nata, lechi condensa, chocolati o argún licol, es izil, dependiendu dela receta ai divelsas hormas de preparalu. Se sirvi habitualmenti calienti, peru tamién se toma fríu o con yelu. Ena España i Portugal es freqüenti el consumu de café torrau o torrefactu, es izil, tostau en presenzia de açúca.

El cafetu es originariu dela provincia de Kaffa, en las tierras artas de Abisinia, ogañu Etiopía, en ondi crezi de horma silvestri. Las qualidais nirgéticas del café ya eran conocias pol la tribu Galla de Etiopía nel sigru XI, quienis lo mesclaban con grasa animal.​ Posteriolmenti, sería dntroduciu a Arabia, de ondi se expandiría al restu del mundu con el dominiu turcu de Anatolia.

Ogañu, la pranta se coltiva prencipalmenti en paísis tropicalis i subtropicalis. Brasil concentra pocu más dun terciu dela produción mundial. Los granus del café son unu delos prencipalis produtus de origin agrícola que se comercialiçan enos mercaus enternacionalis i a menudu suponin una grandaría endirguición a los rubrus de esportación delas regionis produtoras.

El coltivu del café está colturalmenti ligau a la estória i al progresu de muchus paísis que huerun produciendu pol más dun sigru. Duranti el periou 2012/2013 se produherun 8.7 millonis de tonelas de café, de los qualis se esportu aproximadamenti un 80 % pol un valol de 19 100 millonis de dólaris, mentris que el valol brutu dela endustria total asocia al comerciu del café se estima en 173 400 millonis de dólaris. Ogañu, más de 25 millonis de fincas familiaris en unus ochenta paísis coltivan alredol de 15 000 millonis de cafetus, cuya produción termina enos 2250 millonis de taças de café que se consumin a diariu.

Un café o cafetería es un estabrecimientu dedicau a la venta de café i argunus alimentus.