Diferencia entre revisiones de «Ásia»
Contenido eliminado Contenido añadido
Sin resumen de edición |
Ampliación de información |
||
Línia 10:
Sigún lo griegus antigus, en agarrandu la su mitología, el nombri d'Asia dimanava dela diosa Asia, mugel de [[Prometeu]].
== Geografía ==
El conceutu uropeu delos continentis, hormau dendi la Antigüedá, enseñala qu'Asia es unu delos tres continentis grandis conocíus n'aquellus tiempus (junta África i Uropa), enque'l deslindaeru no es cosa cenzilla. Polo general, se considera qu'Asia espiença, por arriba, a partil delos Montis Uralis (ogañu en [[Russia]]) i remata nel Entalli de Bering, que dessepara Asia d'[[América]]. Pol sul, la lindi s'assitia nel Entalli delos Dardanelus, entri [[Grecia]] i [[Turquia|Turquía]], mesmu nel Mari Roxu, al lau dela Península Arabi. Por salienti s'atopa cona lindi natural del Oceanu Pacíficu, que la dessepara d'[[Oceania|Oceanía]].
Ai qu'echal en cuenta que, sigún estus avíus, Asia es, por mu poquinu, el continenti más grandi'l mundu, con 44.580.000 <small>km²</small> de superfici, tuviendu América 42.550.000 <small>km²</small>. Hueraparti, contieni quasi'l 60% dela puebración mundial.
=== Terrenu ===
Asia está hormá por una gran mesa, en cuyus cantus s'alçan las sierras más altas del mundu ([[Imalaya|Imalaya,]] [[Tian Shan]], [[Karakorum]]...), andi se hallan la huerça delas montañas más grandis del mundu, huendu la más anombrá el [[Monti Everest]]. Pol sul el terrenu es llanu hasta'l Oceanu Índicu i presenta tres penínsulas (l'Arabi, la India i la Indo-china), mu aparenti alo qu'aconteci n'Uropa.
Asia cuenta con unus pocus de disiertus, muchus d'ellus assitiaus eno altu delas mesas que se horman entri las sierras grandis. Se puei mental el [[Disiertu d'Arabia]], el [[Disiertu'l Gobi]] o el [[Disiertu de Turán]].
=== Ríus ===
En Asia poemus alcontral angunus delos ríus más emportantis del mundu, briçu de grandis cevilizacionis estóricas. L'[[Eufratis]] i el [[Tigris]], n'Orienti Meyu, dierun nacencia alas colturas i puebrus mesopotámicus. Ena [[La Índia|India]], el [[Ríu Gangis|Gangis]], de 2.525 km, ajunta al su arreol millonis de pressonas qu'án entangau'l su pensaeru, la su horma de vida i las sus esperanças a partil del ríu esti; l'[[Ríu Indu|Indu]] sostribó los primerus estaus dela Antigüedá nel [[Sucontinenti Indiu]]. En Russia atopamus angunus delos ríus más longus del mundu, gelaus n'angunas zonas duranti güena parti del añu; son el [[Ríu Lena|Lena]] (4.270 km), el [[Ríu Yenisei|Yenisei]] (4.750 km) i el [[Ríu Obi]] (4.100 km). Enos grandis eralis del centru d'Asia ain unus pocus de ríus qu'abocan en lagus del interiol, comu'l [[Ríu Sir Daria|Sir Daria]] i el [[Ríu Amu Daria|Amu Daria]]. I pa arrematal, China cuenta conos ríus más longus d'Asia, nacíus enas sierras ocidentalis del país, acorrin una milenta de quilómetrus ata llegal ala mari orental. Son el [[Ríu Yangzi|Yangzi]] (6.400 km), el [[Ríu Amarillu]] (5.650 km) i el [[Ríu Amul]] (3.520 km i raya natural entri China i Russia).
[[Category:Continentis]]
|