Diferencia entre revisiones de «Lengua catalana»

Contenido eliminado Contenido añadido
Fiquei (carava | Contribucionis)
Sin resumen de edición
Ampliación de información
Línia 1:
{{Infobox idiomas|nombri=Catalán|nombriautótonu=''Català'' i "Valencià"
{{polmehoral}}
{{Infobox idiomas|nombri=Catalán|nombriautótonu=''Català''
|Imagin=[[File:Domini lingüístic català.png|300px|right]]
|algotrasdenominacionis=
|estaus=[[España]], [[FránciaFrancia]], [[Andorra]], [[ItáliaItalia]] (Alghero)
|palrantis= 1110 millonis <br />
4,2 millonis comu lengua materna
|p1= |p2=-
|crassificación=Lengua ocitanu-romanci
|família=[[Luengas induropeas]]<br />
&nbsp;[[itálicu]]<br />
Línia 14:
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;Grupu Ocitanu-romanci<br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; '''Catalán-valencianu-baleal'''<br />
|pais=[[España]] ([[Cataluña]], [[Islas Balearis]], [[ComuniáComunidá Valenciana|ValénciaValencia]]), [[Andorra]]
|regulau= Enstitutu d'Estuyus Catalanis, Academia Valenciana la Luenga
|iso1=ca
Línia 20:
|sil=cat}}
 
El '''catalán''', llamau ('''''català''''' opolo regulal i '''''valencià'')''' esnel la[[Comunidá luengaValenciana|País elValencianu]] grupues romancila (nellengua sentiuromanci filológicupropia el términu) palrá ende [[Cataluña]], la[[Cataluña Norti]] ([[Fráncia|Francia]]), orientila faxa orental del d'[[Aragón]], el [[Comuniá Valenciana|País Valencianu]], la [[Islas Balearis]], El Carche[[Carchi]] (''El Carxe,'') (pequeñu puebru dela [[Región de Múrcia|Región de Murcia]] repobrau por valencianus), la ciácidá d'Alghero[[Alguer]] ([[Cerdeña]], [[Itália|Italia]]) i el Prencipau d'[[Andorra]], huendu mesmamenti palrau por angunus cientus de milis de palrantis naturalis qu'án emigrau a otras regionis (entri la qual la más soná es Argentina, con unus 150.000-200.000 palrantis).
 
Ogañu cuenta con 10.000.000 de palrantis, huendu la lengua materna de pocu más de 4.000.000 de pressonas.
 
== Classificaeru ==
La classificación del catalán endrentu dela familia de lenguas romancis (i, por tantu, delas lenguas induropeas) á síu un tema a tentu'l que s'ai descutíu muchu alo longu dela estoria, huendu mu polémicu por mó delos enteressis políticus que pulan alreol dela lengua catalana. Tradicionalmenti ai síu classificá endrentu delas lenguas galo-romancis, peru más pa tiempus de pacá s'á muau essa consideración, quixendu assitiá-la más bien entri las lenguas galo-romancis (huendu'l [[Luenga francesa|francés]] la que tien más renombrança) i las lenguas iberu-romancis (castillanu, astul-leonés i gallegu-portugués). Ala final, desquitandu alos que consideran qu'es una variedá del sistema lengüísticu ocitanu-catalán, la filología románica ai decedíu clasificá-la comu una lengua endependienti endrentu dela familia [[ocitanu-romanci]], un apartiju creau pa classifical con conocimientu al ocitanu i al catalán, en assitiándu-lus entremeyu delas lenguas galo-romancis i las lenguas iberu-romancis.
 
== Estoria ==
El catalán tien nacencia a partil del desenroamientu'l latín vulgal duranti l'Alta Edá Meya (siegrus V-XI) ena llamá Marca Ispánica del [[Imperiu Carolingiu]], región qu'ogañu horma'l norti de Cataluña. Por tantu, es una lengua que se horma ala par que las otras lenguas romancis dela península ibérica, encruía la simienti'l estremeñu, el astul-leonés. Enos primerus siegrus de vida, el catalán es quasi que endestinguibli del ocitanu, enque a pocu a pocu dirá desenroandu rasgus bastanti deferentis.
 
Los primerus testimoñus de catalán escrevíu sonin del siegru IX, anque'l primel decumentu oficial en catalán es les ''Homilies d'Organyà'', del segle XIII. Pocu dispués, nel añu 1229, el rei [[Jaume I]] conquista Mallorca alos mosulmanis i la isla es repuebrá liquiamenti catalanis que llevan la lengua catalana alas islas Balearis i alas islas [[Pitiusas]].
 
== Muestra testual ==