Diferencia entre revisiones de «Lengua catalana»

Contenido eliminado Contenido añadido
Ampliación de información
Ampliación de información
Línia 25:
 
== Classificaeru ==
La classificación del catalán endrentu dela familia de lenguas romancis (i, por tantu, delas lenguas induropeas) á síu un tema a tentu'l que s'ai descutíu muchu alo longu dela estoria, huendu mu polémicu por mó delos enteressis políticus que pulan alreol dela lengua catalana. Tradicionalmenti ai síu classificá endrentu delas lenguas galogalu-romancis, peru más pa tiempus de pacá s'á muau essa consideración, quixendu assitiá-la más bien entri las lenguas galogalu-romancis (huendu'l [[Luenga francesa|francés]] la que tien más renombrança) i las lenguas iberu-romancis (castillanu, astul-leonés i gallegu-portugués). Ala final, desquitandu alos que consideran qu'es una variedá del sistema lengüísticu ocitanu-catalán, la filología románica ai decedíu clasificá-la comu una lengua endependienti endrentu dela familia [[ocitanu-romanci]], un apartiju creau pa classifical con conocimientu al ocitanu i al catalán, en assitiándu-lus entremeyu delas lenguas galogalu-romancis i las lenguas iberu-romancis.
 
== Estoria ==
El catalán tien nacencia a partil del desenroamientu'l latín vulgal duranti l'Alta Edá Meya (siegrus V-XI) ena llamá Marca Ispánica del [[Imperiu Carolingiu]], región qu'ogañu horma'lpreteneci al norti de Cataluña. Por tantu, es una lengua que se horma ala par que las otras lenguas romancis dela península ibérica, encruía la simienti'l estremeñu, el astul-leonés. Enos primerus siegrus de vida, el catalán es quasi que endestinguibli del ocitanu, enque a pocu a pocu dirá desenroandu rasgus bastanti deferentis.
 
Los primerus testimoñus de catalán escrevíu sonin del siegru IX, anque'l primel decumentu oficial en catalán es ''les Homilies d'Organyà'', del siegru XIII. Pocu endispués, nel añu 1229, el rei [[Jaume I]] conquista Mallorca alos mosulmanis i la isla es repuebrá liquiamenti por catalanis del nor-esti que llevan con segu la lengua catalana alas islas Balearis i alas islas [[Pitiusas]]. Nel 1232 tien nacencia [[Ramon Llull]], teólogu mallorquín que sedrá'l primel autol de renombrança n'escrevil en catalán a tentu d'assuntus delos que namás s'escrevía en latín por antonci (filosofía, cencia, religión...), dandu valol i esparramancia ala lengua catalana enos ambientis cultus. Entri'l 1229 i el 1245 la [[Corona d'Aragón]] conquista lo qu'ogañu es el País Valencianu i lo repuebra con colonus llegaus dela Cataluña ocidental i con aragonesisd'Aragón. A caberus del siegru XIII i escomiençus del XIV son conquistás [[Sicília|Sicilia]], [[Cerdeña]], [[Nápoli]] i angunas regionis de [[Grecia]] (''Neopàtria''). ElSin embargu, el catalán namás raigará qu'en Alguer, una cidá dela isla de Cerdeña puebrá auténticamenti por catalanis.
 
Ata'l siegru XIV los poetas catalanis, valencianus i mallorquís echavan poesía n'ocitanu, pos era la lengua de coltura n'esta rama dela literatura i era una lengua mu comparanti al catalán, quasi que endistinguibli aliquandu. No estanti, el prestigiu'l ocitanu esmiença a mengual a partil dela Batalla de Muret, nel 1213, i l'ocitanu qu'escrivin los trovadoris es de ca ves más acatalanau. Pal siegru XV la Guerra Cevil Catalana hadrá que'l centru de poel dela Corona d'Aragón ajorri pala cidá de Valencia, andi espiença a brotal la voluntá de desapartal por compretu al catalán del ocitanu. Alo primeru, los poetas valencianus escrivirán nun catalán (o valencianu, sigún comu se mienti) enllenu d'ocitanismus. Es [[Ausiàs March]] (1400-1459) el primel autol renombrau que conseguirá la separación assoluta del catalán del ocitanu, en abandonandu la enfrujencia provençal i hundandu la literatura veramenti catalana, que vivirá n'esti siegru el su siegru d'oru, mentau tamién "'''el''' '''siegru d'oru dela literatura valenciana'''". N'esti siegru son escrevías angunas delas obras de más calidá i renombrança avías en catalán, comu'l "[[Curial e Güelfa]]", el "[[Tirant lo Blanc]]" ("Tirandu lo brancu", [[l'Espill]] ("l'Espeju") o la poesía de [[Joan Roís de Corella]].
 
== Muestra testual ==