Diferencia entre revisiones de «Lengua catalana»

Contenido eliminado Contenido añadido
Ampliación de información
Línia 28:
 
== Estoria ==
 
==== Los primerus passus: nacencia i desparramancia ====
El catalán tien nacencia a partil del desenroamientu'l latín vulgal duranti l'Alta Edá Meya (siegrus V-XI) ena llamá Marca Ispánica del [[Imperiu Carolingiu]], región qu'ogañu preteneci al norti de Cataluña. Por tantu, es una lengua que se horma ala par que las otras lenguas romancis dela península ibérica, encruía la simienti'l estremeñu, el astul-leonés. Enos primerus siegrus de vida, el catalán es quasi que endestinguibli del ocitanu, enque a pocu a pocu dirá desenroandu rasgus bastanti deferentis.
 
Los primerus testimoñus de catalán escrevíu sonin del siegru IX, anque'l primel decumentu oficial en catalán es ''les Homilies d'Organyà'', del siegru XIII. Pocu endispués, nel añu 1229, el rei [[Jaume I]] conquista Mallorca alos mosulmanis i la isla es repuebrá liquiamenti por catalanis del nor-esti que llevan con segu la lengua catalana alas islas Balearis i alas islas [[Pitiusas]]. Nel 1232 tien nacencia [[Ramon Llull]], teólogu mallorquín que sedrá'l primel autol de renombrança n'escrevil en catalán a tentu d'assuntus delos que namás s'escrevía en latín por antonci (filosofía, cencia, religión...), dandu valol i esparramancia ala lengua catalana enos ambientis cultus. Entri'l 1229 i el 1245 la [[Corona d'Aragón]] conquista lo qu'ogañu es el País Valencianu i lo repuebra con colonus llegaus dela Cataluña ocidental i d'Aragón. A caberus del siegru XIII i escomiençus del XIV son conquistás [[Sicília|Sicilia]], [[Cerdeña]], [[Nápoli]] i angunas regionis de [[Grecia]] (''Neopàtria''). Sin embargu, el catalán namás raigará qu'en Alguer, una cidá dela isla de Cerdeña puebrá auténticamenti por catalanis.
 
==== El siegru d'oru ====
Ata'l siegru XIV los poetas catalanis, valencianus i mallorquís echavan poesía n'ocitanu, pos era la lengua de coltura n'esta rama dela literatura i era una lengua mu comparanti al catalán, quasi que endistinguibli aliquandu. No estanti, el prestigiu'l ocitanu esmiença a mengual a partil dela Batalla de Muret, nel 1213, i l'ocitanu qu'escrivin los trovadoris es de ca ves más acatalanau. Pal siegru XV la Guerra Cevil Catalana hadrá que'l centru de poel dela Corona d'Aragón ajorri pala cidá de Valencia, andi espiença a brotalaujetea la voluntá de desapartal por compretu al'l catalán del ocitanu. Alo primeru, los poetas valencianus escrivirán nun catalán (o valencianu, sigún comu se mienti) enllenu d'ocitanismus. Es [[Ausiàs March]] (1400-1459) el primel autol renombrau que conseguirá la separación assoluta deld'estas catalándos del ocitanulenguas, en abandonandu la enfrujencia provençal i hundandu la literatura veramenti catalana, que vivirá n'esti siegru el su siegru d'oru, mentau tamién "'''el''' '''siegru d'oru dela literatura valenciana'''". N'esti siegru son escrevías angunas delas obras de más calidá i renombrança avías en catalán, comu'l "«[[Curial e Güelfa]]"», el "«[[Tirant lo Blanc]]"» ("Tirandu lo brancu", «[[l'Espill]]» ("l'Espeju"») o la poesía de [[Joan Roís de Corella]] i la Corona d'Aragón descogi'l catalán comu lengua almenistrativa.
 
==== Espiença la descadencia ====
A caberus del siegru XV escomiença la descadencia estórica dela lengua catalana por mó duna haci de causas. La primerita es que en 1412 la Corona d'Aragón múa de governantis, agarrandu'l poel la casa Trastámara, una dinastía que, anque es castillana, respeta'l prestigiu'l catalán. No estanti, cona unión delas coronas d'Aragón i Castilla aluegu'l casamientu d'[[Isabel I|Isabel la Católica]] i [[Herrandu II|Herrandu II d'Aragón]] espiença'l castellaneu dela corti d'Aragón i del'aristocracia catalana. Ala ves, angunus escrivientis catalanis, atraíus pola literatura castillana'l siegru XVI, abandonarán el catalán i escomençarán a escrevil ena lengua de Castilla. En tercer lugal, la desparramancia dela empremiora, un enventu de rezién, hadrá que la huerça delas obras escritas nel mercau seyan en castillanu. I pa arrematal con to estu, nel siegru XVII Catalunya perdi las comarcas del Rosselló, el Vallespir, l'Alta Cerdanya i el Conflent, que quearán drentu de [[Francia]] i sufrirán un processu mu violentu d'acolturación i francesseu, en perdiendu-si quasi que por compretu'l catalán acullá los [[Pirineus]].
 
== Muestra testual ==