Diferencia entre revisiones de «Lengua catalana»

Contenido eliminado Contenido añadido
Ampliación de información
Sin resumen de edición
Línia 45:
Nel añu 1700 estalla la Guerra de Sucessión entri los partidarius delos Borbonis i los partidarius delos Habsburg. La Corona d'Aragón afiará'l bandu delos "austrias", lucheandu contra los Borbonis i el su proyeutu centraleru, que quearía los territorius dela Corona d'Aragón sinas sus leis propias, entri otras cosas. En acabal la guerra, los Borbonis salin venceoris, i, en huendu mu vengarosus, tentarán desseguía d'acogotal los territorius que vían síu enemigus. L'añu 1715 el rei Helipi V aprueva los Decretus de Nueva Planta, una haci de leis orientás a eschorchal jurídicamenti los territorius dela Corona d'Aragón, achacinandu tamién los sus costumbris i lenguas. Catalunya, Valencia, las Balearis i Aragón se quearán sin derechu propiu i, en general, sin los llamaus "previlegius", qu'eran mu emportantis palas gentis d'aquel tiempu. El catalán desapareci dela vida púbrica, huendu sustituíu auténticamenti pol castillanu, nueva lengua del'almenistración púbrica, la justicia, l'enseñança, la Iglesia, etc. L'ojetivu eno tocanti ala lengua era liquiamenti sustituil el castillanu pol catalán ena sociedá catalana, valenciana, baleal... Helipi V mandó alos huncionarius castillanus qu'aballarun a Cataluña, Valencia, Mallorca, etc. "''[poner] el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto, sin que se note el cuidado."''
 
Toas las disponiúras estas contra'l catalán no tuvun un efeutu imediatu, en vistu que la genti acontinó a habral la su lengua mairi, sin hazel muchu assuntu delas leis. Sin embargu, velaquí emprencipia'l henómenu dela digrossia enos territorius catalanófonus dela península: el castillanu sedrá la lengua'l poel i la coltura, la lengua "deseabli", mentris que'l catalán sedrá la lengua'l puebru, una lengua de fabetus. Esta sitación, en pesal de tolos ententus pa canteá-la, entovia dessisti ogañu, enque las hormas en que s'espressa no son tan derechas i presenteras.'''La ''Renaixença'' catalana'''
 
 
'''La ''Renaixença'' catalana'''
 
A primerus del siegru XIX la burguesía catalana palra i promuevi'l castillanu entovía, peru la su nessecidá de crial un mercau enternu huerti i un movimientu social i políticu liquiamenti catalán pa afial mejol los sus enteressis en Madril hadrá qu'agarri un tiraeru más catalaneru, en precisandu del recuperamientu dela lengua catalana comu lengua de prestigiu i el surgimientu duna corrienti literaria catalana moerna. Es la epoca'l romanticismu i, endrentu d'esti, enverneci la Renaixença (''Renacencia'') catalana a partil de la espubricación dela poema "''Oda a la Pàtria''" de Bonaventura Carles Arribau. La Renaixença se sostribará nel recordaeru dun passau supuestamenti perfeutu, dela coltura mediaval catalana i delas obras crássicas dela literatura catalana, ala par que s'ententa promovel la conocencia i el gastu del catalán ena sociedá moerna, golviendu-si un ojetivu mu emportanti el normaeru dela lengua pa concedel desparramá-la mejol.