Diferencia entre revisiones de «Lengua catalana»

Contenido eliminado Contenido añadido
Etiquetas: Edición desde móvil Edición vía web móvil
Etiquetas: Edición desde móvil Edición vía web móvil
Línia 60:
'''La ''Renaixença'' acullá'l mari'''
 
Enas islas Balearis la ''Reinaixença'' vai tras delos passus delos acontecimientus daus ende Cataluña. La huerça delos escrivientis echarán literatura ena segunda metá'l siegru XIX i lo hadrán baxu la enfrujencia del románticu catalán Joaquim Rubió i Ors, quien se convierti, probablimenti sin queré-lu, ena referencia prencipal d'estus autoris mallorquinis. Enque la produzión literaria no sea tan abondanti comu n'otrus laus dela catalanofonía, es meretosa d'alabancias, pos s'avía en meyu dun ambienti cultu dominau pola associación españolera Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País, que contava cola ayúa i el sostribu delas estitucionis. Angunus delos autoris más emportantis son Tomàs Aguiló i Forteza, Jeroni Rosselló, Marià Aguiló i Josep Lluís Pons i Gallarza.
 
La ''Renaixença'' ena cidá sarda del'Alguer se da nel últimu quartu del siegru XIX i representa la rencontrança del Alguer i Cataluña. Los enteletualis algueresis estarán en contautu conos catalanis i conseguirán encetal los primerus estuyus a tentu'l alguerés comu variedá dialetal orental del catalán, amás d'alquiril una milenta de librus en catalán, encruíus los grandis crássicus de la literatura catalana. Angunus dellus tamién traduzin obras italianas al catalán i echan nueva literatura n'esta lengua. Se destacan Josep Frank, Ignazi Pillito, Joan de Giorgio Vitelli i Antoni Adami.