Diferencia entre revisiones de «Lengua catalana»
Contenido eliminado Contenido añadido
Sin resumen de edición Etiquetas: Edición desde móvil Edición vía web móvil |
Etiquetas: Edición desde móvil Edición vía web móvil |
||
Línia 45:
Nel añu 1700 estalla la Guerra de Sucessión entri los partidarius delos Borbonis i los partidarius delos Habsburg. La Corona d'Aragón afiará'l bandu delos "austrias", lucheandu contra los Borbonis i el su proyeutu centraleru, que quearía los territorius dela Corona d'Aragón sinas sus leis propias, entri otras cosas. En acabal la guerra, los Borbonis salin venceoris, i, en huendu mu vengarosus, tentarán desseguía d'acogotal los territorius que vían síu enemigus. L'añu 1715 el rei Helipi V aprueva los Decretus de Nueva Planta, una haci de leis orientás a eschorchal jurídicamenti los territorius dela Corona d'Aragón, achacinandu tamién los sus costumbris i lenguas. Catalunya, Valencia, las Balearis i Aragón se quearán sin derechu propiu i, en general, sin los llamaus "previlegius", qu'eran mu emportantis palas gentis d'aquel tiempu. El catalán desapareci dela vida púbrica, huendu sustituíu auténticamenti pol castillanu, nueva lengua del'almenistración púbrica, la justicia, l'enseñança, la Iglesia, etc. L'ojetivu eno tocanti ala lengua era liquiamenti sustituil el castillanu pol catalán ena sociedá catalana, valenciana, baleal... Helipi V mandó alos huncionarius castillanus qu'aballarun a Cataluña, Valencia, Mallorca, etc. "''[poner] el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto, sin que se note el cuidado."''
'''La ''Renaixença'' catalana'''
Línia 53:
El concussu delos Juegus Frolerus (''[[Jocs Florals]]'' en catalán) premiti ala sociedá catalana conocel una tupa de nuevus escrivientis mu güenus. En poesía se destacan Bonaventura Carles Aribau, Manuel Milà i Fontanals, Joaquim Rubió i Ors i Jacint Verdaguer i Santaló; en teatru, Josep Robrenyo, Àngel Guimerà, Narcís Oller, Frederic Soler ("el Pitarra"), Víctor Balagueren; i en prosa, Antoni de Bofarull i Narcís Oller mesmu.
El catalán vivi un creceeru que hazi ilusión, peru entovia no tien los feitíus hormalis duna lengua moerna. Ca escrivienti gasta l'ortografía que más le peta, la lengua palrá está enllenita de castellanuras i no dessistin dizionarius serius pala genti consejal-si. Ena segunda metá'l siegru XIX surgi'l enterés por dal al catalán una norma ortográfica i unus criterius a tentu'l vocabulariu qu'ai qu'usal i el qu'es "vulgal" o "castellaneu". El pressonagi más emportanti del normaeru'l catalán es [[Pompeu Fabra]], ideólogu dela normativa ortográfica'l catalán moernu qu'entovia se gasta ogañu, aprová nel añu 1913 enas ''Normes Ortogràfiques'' espubricás pol [[Estitutu d'Estuyus Catalanis]].
==== La ''Renaixença'' valenciana ====
|