Diferencia entre revisiones de «Lengua catalana»

Contenido eliminado Contenido añadido
Etiquetas: Edición desde móvil Edición vía web móvil
Sin resumen de edición
Línia 63:
 
La ''Renaixença'' ena cidá sarda del'Alguer se da nel últimu quartu del siegru XIX i representa la rencontrança del Alguer i Cataluña. Los enteletualis algueresis estarán en contautu conos catalanis i conseguirán encetal los primerus estuyus a tentu'l alguerés comu variedá dialetal orental del catalán, amás d'alquiril una milenta de librus en catalán, encruíus los grandis crássicus de la literatura catalana. Angunus dellus tamién traduzin obras italianas al catalán i echan nueva literatura n'esta lengua. Se destacan Josep Frank, Ignazi Pillito, Joan de Giorgio Vitelli i Antoni Adami.
 
==== El normaeru del catalán ====
Alo primeru'l siegru XX, el catalán era la lengua propia dela huerça delos catalanis, valencianus i mallorquinis, peru entovia no tenía una varianti estándal i tapocu unus acuerdus ortográficus comunis i bien definíus. L'añu 1907, [[Enric Prat de la Riba]] hunda l'''Institut d'Estudis Catalans'', una estitución endedicá al estudiaeru, normaeru i l'esparramamientu dela lengua catalana. La seción filológica, derigía por Pompeu Fabra, acibió comu mandau entangal una normativa única pal catalán i espençal a promové-lu comu lengua de coltura. En 1913 s'espubrican las ''Normes Ortogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans'' aluegu dunus pocus d'añus d'estuyaeru i discutiniu endrentu d'aquesta estitución. Esti decumentu oficial provocó una hartá de quexas a tentu d'angunas delas normas inseñás pol IEC, en huendu'l casu más sonau la definición delos pruralis femininus en ''-es'' en ves d'en ''-as''. Sin embargu, s'esparramó mu ligeru, en tuviendu çucessu entri los inteletualis i raigandu ena sociedá catalana; s'assentó comu la normativa oficial delas estitucionis púbricas i, de contau, dela enseñança. Antoci la Mancomuniá de Cataluña piyó al Goviernu español reconocel la coficialidá del catalán, peru las quexas duna tupa d'estitucionis, partíus políticus i pressonagis emportantis españolerus hizun que'l presienti Romanones rechaçara reondamenti esta propuesta, en dixendu que'l catalán se gastava comu "bandera política".
 
Ena ditadura de [[Miguel Primo de Rivera|Primo de Rivera]] el catalán hue presseguíu i s'aviarun una haci de disponiúras políticas pa españoleal la sociedá catalana, pusiendu el nuevu ditaol muchu enterés ena enseñança. Peru alo pocu s'aposó la [[Segunda Repúbrica]] n'España i las proponiúras del'antiga Mancomuniá Catalana se huerun apricandu a pocu a pocu, con muchas deficultais polos luchis que tuvun la Generalitat i l'Estau a tentu dela reconocencia compreta del catalán comu lengua oficial en Catalunya (enque ena letra queava assín, ''de facto'', no púu sel lengua oficial) i la cachaça general delas huerças politicas qu'avían de trebajal nel assuntu esti. Enas otras regionis de palra catalana (PV, Islas Balearis, Faxa d'Aragón...) la sitación oficial del catalán no muó ni froncia, en mantuviendu-si'l castillanu comu única lengua oficial.
 
== Muestra testual ==