Diferencia entre revisiones de «A fala»

Contenido eliminado Contenido añadido
Eshazel revisión 17905 de 82.159.31.153 (Caraba)
Eshazel revisión 17904 de 82.159.31.153 (Caraba)
Línia 49:
(Los abitantis (d'Elhas) gastan un dialetu particulal, cumu los de Valverdi i San Martín, que consisti nuna mestura e purtugués, castillanu antigu i espresionis qu'ellus solu comprendin)
 
Antonio Viudas Camarasa dió la notícia e que FedericuFederico d'de Onís vesitó la zona duranti el añu 1909 en cata e materialis pa compretal los sus estuyiusestuyus al tentu los fuerus lionesisliones. Los resurtaus e la su envestigación los pubricó en 1930 i respetu a estas palras opinó que:
 
{{Almiental|San Martín, Eljas y Valverde ofrecen la particularidad notable de hablar un dialecto fundamentalmente portugués [...] a pesar de esa diferencia tan profunda [entre el mañego y el leonés oriental], hay rasgos comunes entre los pueblos que hablan portugués y los que hablan leonés| (La cita apud Viudas Camarasa, 1982, pág. 70)}}
Línia 55:
(San Martín, Elhas i Valverdi ofrecin la particulariá notabri e palral un dialetu hundamentalmenti purtugués [...] a pesal desa deferéncia tan honda [entri el mañegu i el lionés oriental], ai rasgus cumunis entri los puebrus que palran purtugués i los que palran lionés
 
L'opinión de los luengüístiasluengüístas es variá: una tupa d'ellus postulan que la fala es bien una palra e transición entri el [[Luenga purtuguesa|purtugués]] i el [[asturllionésasturlionés]], u bien un [[dialeutudialetu]] [[Sugrupu Galaicu-Purtugués|galaicu-purtugués]] con craras enfruéncias del [[asturlionés]]. Estas dos posturas tiendin a sel las mas acetás (sostribás pol sel d'orihin purtugués u gallegu-purtugués la mayol parti el vocabuláriu), peru en cualisquiel chascu desistin posicionis variás:
 
*Pa Fritz Krüger (1925), la ''fala'' sedria [[Luenga purtuguesa|purtugués]] dialetal, opinión compartia pol Otto Fink (1929) i José Leite de Vasconcelos. Esti úrtimu autol, da a conocel Viudas Camarasa en 1982, "suhieri que la primel luenga que se palró nesa comarca hue la purtuguesa, biéndusi empuestu a ésta la luenga rehional (el llionéslionés ociental) pol causas pulíticas. Aguas son las sus oservacionis al tentu la situación sociuluengüística el sanmartiniegu: "E obvio que os habitantes das tres povoaço~es fálam hespanhol concomitantemente con o sanmartinhego, e o mismo. Este usam-no entre si; quando tratam com pessoas de qualidade, ou com forasteiros, servem-se do hespanhol, e o mismo fazem quando rezam, e geralmente quando cantam" (Apud Viudas Camarasa, pág. 70.)
 
* Lindley Cintra (''A linguagem dos Foros de Castelo Rodrigo, ...'', 1959 i posteriolmenti en 1974) i Xosé Henrique Costas (''Breve caracterización das falas (fundamentalmente galegas) do Val do Rio das Ellas'', Cadernos da Lingua 6, 1992) afirman que se trata dun gallegu antigu con lionesismus.
 
* Alonso Zamora Vicente (1967) i Rafael Lapesa (1980) enos sus respetivus manualis, tal vezi seguiendusiguiendu a FedericuFederico d'de Onís i a Leite ede Vasconcellos, incluin la palra mañega endrentu el purtugués" (Viudas Camarasa, 1982, páh. 70)
 
* Clarinda de Azevedo en ''Os falares fronteiriços'' (1977) postula que la fala es bien una palra e transición entri el [[Luenga purtuguesa|purtugués]] i el [[asturllionésasturlionés]], u bien un [[dialeutudialetu]] [[Sugrupu Galaicu-Purtugués|galaicu-purtugués]] con craras enfruéncias del [[asturllionésasturlionés]].
 
* Antonio Viudas Camarasa (1982) en "Un habla de transición: el dialecto de San Martín de Trevejo" Lletres, Asturianes, 4, páhs. 54 i siguientis postula que "...es un dialetu e transición que se carateriza pol tenel rasgus comunis con el gallegu-purtugués i con el antigu astur-lionés, i especialmenti con el ociental" i al mesmu tiempu afirma que tini "una presonaliá luengüística propia" i hundamenta la su argumentación con el enventáriu i análisis de a)Rasgus própius i endividualiçaoris, b)Rasgus comunis con el gallegu-purtugués i c)rasgus comunis con el asturianu-lionés ociental, d) rasgus comunis al asturianu-lionés ociental i al gallegu-purtugués i e) castellanismus (páh. 71).
 
* José Luis Martín Galindo (1993), inque partiáriu la toria purtuguesa u galaicu-purtuguesa, á suheriu que pudria tratalsi duna palra autótona e sustratu celta, argumentandu pa ellu qu' una tupa parabras, asínaasín cumu angunus los prencipalis topónimus, son orihinárius d'izia luenga (asín, ''Elhas'' proceeria e ''Herlias'', mentris que ''Hálama'' e ''Salamati''). En ''Universo Extremeño'' 1 (2006), pp. 44, consiera que se trata "duna varianti el purtugués arcaicu el ária la Riba-Côa [...], un falar fronteirizu [...]. [...] una horma e palral purtugués en Estremaura, igual qu'ai diversas hormas de palral el español [...]".
 
* José Enrique Gargallo Gil palra e gallegu-purtugués fronteriçu i arcaiçanti.
Línia 73:
* Juan Manuel Carrasco González (1996) crei que se trataria e la tercel varieá el galaicu-purtugués, de cuyu troncu común evolucionarian el gallegu, el purtugués i la ''fala'' al tomal caminus destintus.
 
* José Martín Durán (1999) sostriba la toria e qu'es una palra asturllionesaasturlionesa con posterioris enfruéncias gallegas i purtuguesas.
 
Nel añu 1999 se celebró en [[San Martín de Trevehu]] el primel congresu al tentu la ''fala'', nel cual ubu una gran varieá e critérius en relación al orihin d'esta palra, ya que se debati al tentu las sus raicis galaicu-purtuguesas, astur-lionesas u enclusu, moçárabis.
Línia 82:
En 1992, una encuesta hecha pol José Enrique Gargallo Gil (profesol la Univelsiá e Barcelona) a escolaris ofreció los siguientis datus al tentu el usu el castillanu ena caraba familial:
*4 de los 29 encuestaus de [[San Martín de Trevehu|San Martín]] gastan el castillanu al palral cola su família.
*En [[EllasElhas]] la cifra desciendi a tan solu 3 sobri 54 encuestaus.
*En [[Valverdi el Fresnu|Valverdi]], 25 de 125 encuestaus gasta el castillanu nesti contestu.
 
En Setiembri/Diciembri e 1993 se pubricó una encuesta nel númiru 30 la ''Rivista Alcántara'', realiçá pol José Luis Martín Galindo, que muestraba los siguientis porcentahis d'autuientificación en [[San Martín de TrevelluTrevehu]]:
*'''Dialetu el castillanu''': 13%
*'''Dialetu el purtugués''': 20%
Línia 92:
 
En 1994, un nuevu estuyu poni e manifiestu qu'el 80% de los encuestaus deprendió a palral castillanu nel coléhiu, siendu el porcentahi d'usu e la ''fala'' nel entornu familial cumu sigui:
*100% de los pairis d'[[EllasElhas]] afirman palral la luenga autótona al chalral colos sus ihus.
*85% en [[San Martín de TrevelluTrevehu|San Martín]].
*73% en [[Valverdi el Fresnu|Valverdi]].