Diferencia entre revisiones de «Umentu (lingüística)»

Contenido eliminado Contenido añadido
Tiu Fraili (carava | Contribucionis)
Páhina nueva: El '''umentu''' (del latin ''augmentum'') es en lingüística l’añiición dun morfema prefihau a una parabra. Es própiu de ciertas luengas induropeas cumu el [[luenga griega|grieg...
 
Tiu Fraili (carava | Contribucionis)
Línia 8:
— ''ε + vocal abierta u meya brevis''. Si s’apella a una ''α'' u algotra ''ε'', el resurtau es una ''η'' i si se bicha a una ''ο'' el resurtau es ''ω'', v. gr.: ''ἀκουω'' (''akúō'') → ''ἤκουον'' (''ḗkuon''), ''ἐλπίζω'' (''elpizdō'') → ''ἤλπιζον'' (''ḗlpizdon''), ''ὀφλισκάνω'' (''ophliskánō'') → ''ὦφλον'' (''ṓphlon''). Si la raís escomençaba pol una antígua ''ϝ'' u ''j'' u [[espritu rúspiru]], estas consonantis se perdierun diendu lugal a ditongacionis: ''ἐργάζομαι'' (ergázdomai) (raís *''werg-'') → ''εἰργαζόμην'' (''eirgazdomēn''); ''ἔχω'' (''ékhō'') (raís *''sekh''-) → ''εἶχον'' (''eíkhon''); ''ἵημι'' (''híēmi'') (raís ''*jijē-'') → ''εἵμην'' (''heímēn'').
— ''ε + vocal cierrá brevi''. Si s’apella a ''ι'' i ''υ'' el timbri remaneci, pero la cantiá umenta: ''ἱδρύω'' (''hidrýō'') → ἵδρυον (''hiídryon''). Nel casu la ''υ'', las parabras qu’umentan lo hazin sin perdel el [[espritu rúspiru]] ''ὑβρίζω'' (''hybrízdō'') → ''ὕβριζον'' (''hýybrizdon'').
— ''ε + vocal larga''. Si s’apella a ''η'', ''ω'', ''ου'', la ''ε'' quea assolvia pola vocal larga: ''ἥκω'' (''hḗkō'') → ''ἥκον'' (''hḗkon''), ''οὐτάζω'' (''ọ̄tázdō'') → ''οὕταζον'' (''ọ̄tazdon''), ''ὠφελέω'' (''ōpheléō'') → ''ὠφέλουν'' (''ōphélun'').
— ''ε + ditongus''. Los ditongus cortus se trasholman en largus, muandu el primel miembru: ''αι, αυ, ει, ευ, οι'' > ''ηι, ηυ, ηι, ηυ, ωι'' al respetivi (ortograficamenti ''ηι'' i ''ωι'' pon la [[yota suscrita]]: ''ῃ'', ''ῳ''). V. gr.: ''αἴρω'' (''aírō'') → ''ᾖρον'' (''ēíron''), ''οἰκίζω'' (''oikízdō'') → ''ᾤκιζον'' (''ōíkizdon'').