Diferencia entre revisiones de «Umentu (lingüística)»

Contenido eliminado Contenido añadido
Tiu Fraili (carava | Contribucionis)
Tiu Fraili (carava | Contribucionis)
Línia 8:
:—''ε + vocal abierta u meya brevis''. Si s’apella a una ''α'' u algotra ''ε'', el resurtau es una ''η'' i si se bicha a una ''ο'' el resurtau es ''ω'', v. gr.: ''ἀκουω'' (''akúō'') → ''ἤκουον'' (''ḗkuon''), ''ἐλπίζω'' (''elpizdō'') → ''ἤλπιζον'' (''ḗlpizdon''), ''ὀφλισκάνω'' (''ophliskánō'') → ''ὦφλον'' (''ṓphlon''). Si la raís escomençaba pol una antígua ''ϝ'' u ''j'' u [[espritu rúspiru]], estas consonantis se perdierun diendu lugal a ditongacionis: ''ἐργάζομαι'' (ergázdomai) (raís *''werg-'') → ''εἰργαζόμην'' (''eirgazdomēn''); ''ἔχω'' (''ékhō'') (raís *''sekh''-) → ''εἶχον'' (''eíkhon''); ''ἵημι'' (''híēmi'') (raís ''*jijē-'') → ''εἵμην'' (''heímēn'').
:—''ε + vocal cierrá brevi''. Si s’apella a ''ι'' i ''υ'' el timbri remaneci, pero la cantiá umenta: ''ἱδρύω'' (''hidrýō'') → ἵδρυον (''hiídryon''). Nel casu la ''υ'', las parabras qu’umentan lo hazin sin perdel el [[espritu rúspiru]] ''ὑβρίζω'' (''hybrízdō'') → ''ὕβριζον'' (''hýybrizdon'').
:-''ε + vocal larga''. Si s’apella a ''η'', ''ω'', ''ου'', la ''ε'' quea assolvia pola vocal larga: ''ἥκω'' (''hḗkō'') → ''ἥκον'' (''hḗkon''), ''ὠφελέω'' (''ōpheléō'') → ''ὠφέλουν'' (''ōphélun'').
:-''ε + ditongus''. Los ditongus cortus se trasholman en largus, muandu el primel miembru: ''αι, αυ, ει, ευ, οι'' > ''ηι, ηυ, ηι, ηυ, ωι'' al respetivi (ortograficamenti ''ηι'' i ''ωι'' pon la [[yota suscrita]]: ''ῃ'', ''ῳ''). V. gr.: ''αἴρω'' (''aírō'') → ''ᾖρον'' (''ēíron''), ''οἰκίζω'' (''oikízdō'') → ''ᾤκιζον'' (''ōíkizdon'').
 
Alogu, en verbus con prevérbius, el umentu conselva la su posición con respetu a la raís, i. e., va apellau a ella, de mó que quea el esquema "prevérbiu + umentu + raís". V. gr.: ''εἰσφέρω'' (''eisphérō'') → ''εἰσέφερον'' (eisépheron). Ara, los prevérbius que tien vocal rabera –''α'', -''ι'' u –''ο'', la pierdin, escetuandu ''περι-'' i ''προ-'', v. gr.: ''καταλύω'' (''katalýō'') → ''κατέλυον'' (''katélyon''), ''ἀποφέρω'' (''apophérō'') → ''ἀπέφερον'' (''apépheron''), pero ''περιγράφω'' (''perigráphō'') → ''περιέγραφον'' (''periégraphon''). El prevérbiu ''ἐκ-'' se porta lo mesmu que si huera preposición anti vocal, de mó qu’añii ''–ς'', trasholmándusi en ''ἐξ-'': ''ἐκβαίνω'' (ekbaínō) → ''ἐξέβαινον'' (''eksébainon'').