Diferencia entre revisiones de «Luenga micénica»

Contenido eliminado Contenido añadido
Nessecita cuairu las luengas!
Tiu Fraili (carava | Contribucionis)
Sin resumen de edición
Línia 1:
{{Pol güiquifical}}
{{Infobox idiomas|nombri=Micénicu|nombriautótonu=''Μυκηναϊκή διάλεκτος'' (nombri griegu)
[[File:Tabrina micénica.jpg|thumb|250px|right|Tabrina Micénica, nel [[Museu Arqueológicu Nacional]], [[Atenas]]]].
|Imagin=[[Image:Nahuatl in Mexico.png|250px]]
La '''luenga micénica''' u '''griegu micénicu''' es el estádiu mas arcaicu la [[luenga griega]], palrau ena [[Grécia]] continental i en [[Creta]] dende el sigru XVI hata el XI e. C., enantis la [[envasión dória]]. Se caraiteriza pol está coificá pol un silabáriu conociu con el nombri de [[lineal B]]. Los testimoñus desta luenga se hallan la huerça dellus en tabrinas enventárius alcuentrás en [[Nossu]] i [[Pilu]]. Esti estádiu la luenga griega se llama assina pol causa las [[Micenas]], andi se halló el primel paláciu la cevilización que palraba esta luenga.
|algotrasdenominacionis=luenga micénica, griegu micénicu
|estaus=-
|territórius=Grécia peninsulal, Creta
|palrantis=dengunu †<br>
|p1=2 dengunu †|p2=-
|crassificación=
|família=[[Luengas induropeas]]<br>
&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Luengas griegas]]<br>
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;'''Micénicu'''<br>
|pais=-
|regulau=-
|iso1=-
|iso2=-
|sil=gmy}}
 
La '''luenga micénica''' u '''griegu micénicu''' es el estádiu mas arcaicu la [[luenga griega]], palrau ena [[Grécia]] continental i en [[Creta]] dende el sigru XVI hata el XI e. C., enantis la [[envasión dória]]. Se caraiteriza pol está coificá pol un silabáriu conociu con el nombri de [[lineal B]]. Los testimoñus desta luenga se hallan la huerça dellus en tabrinas enventárius alcuentrás en [[Nossu]] i [[Pilu]]. Esti estádiu la luenga griega se llama assina pol causa las [[Micenas]], andi se halló el primel paláciu la cevilización que palraba esta luenga.
[[File:Tabrina micénica.jpg|thumb|250px|rightleft|Tabrina Micénica, nel [[Museu Arqueológicu Nacional]], [[Atenas]]]].
Esta luenga no hue descifrá hata que [[Michael Ventris]] en 1952 descifró el escrebieru las tabrinas. Se llegó a la conclusión de sel esta una espécii griegu primitivu.