Diferencia entre revisiones de «Tácitu»

Contenido eliminado Contenido añadido
Eshazel revisión 26890 de Molinumdeventum. (Caraba)
Línia 3:
 
== Via ==
Las enteracionis tocantis a la su via son escassas, cuasiquasi toas mentás entri los sus própius escritus i sacás de la correspondéncia con [[Plíniu el Nuevu]]. Angunas huentis epigráficas tamién lo mientan.
Pol ''[[cognomen]]'' ''Caecina'' se l’á atijau a la família los Cecina pol parti mairi. Su pairi quiziá huera l'otru Cornéliu Tácitu al que se refieri [[Plíniu el Vieju]]<ref>''Nat.'', VII 76.</ref>, varón del ordin eqüestri d’antipassaus [[celtas]]. Tácitu iju tuvu nacéncia, con mucha probaliá, en [[Vasio]] (ogañu [[Vaison la Romaine]], ena [[Galia Narbonensis]], entri los añus 55 i 58 ed. C., dalcuerdu conos endirgus duna carta<ref>Plin., ''Ep.'', VII 20.</ref>. Otrus autoris din que Tácitu sedria galu, pero de mas al norti, de pa la [[Galia Belgica]].
Línia 9:
Pol mé los emperaoris, Tácitu hacinó un balagueru títulus, comu el mesmu assigura<ref>''Hist.'', I 1, 3)</ref>, hiziéndusi conas primeras diniais a los deziochu añus. Nel añu 77, Tácitu se convoó cona ija [[Júliu Agrícola]], miembru esti de família senatorial. Estus agarris le facilitarun que densiguia huera trebunu melital nuna las quatru legionis el ejélcitu el su suegru entri los añus 77 i 79. Al amén desti selvíciu, aballó a [[Roma]] andi hue ordenau qüestol nel 81, quiziá pol favol el emperaol [[Titu]].
 
CuatruQuatru añus endispués sedria edil u trebunu la plebi, cargu suficienti pa puel consiguil la pretura nel 88, añu en que tamién se hizu con un puestu saceldotal, huendu ''XVuir sacris faciundis''<ref>''An.'', XI 11</ref>. Entri el 89 i el 93 estuvu nel gubiernu provincial, comu legau u procónsuli, en [[Asia]] i [[Achaia]].
De que murió [[Domicianu]] i [[Nerva]] le suceyó, Tácito aballó pa [[Roma]] otra vezi andi acontinó la su carrera política. Comu el cónsuli junta Nerva nel 97, Vergíniu Rufu, enfeneció duna malotia a la pielna, Tácitu hizu de ''consul suffectus'' u ''designatus''. Embaju essi onol prenunció la ''laudatio funebris'' que Plíniu mienta enas cartas<ref>''Ep.'', II 1, 6.</ref>.