}}El '''vutributri lionau'''<ref>Etimológicamenti sedria "''vutri''" (del [[latín]] ''vulter''), peru la dessisténcia la varianti "gutri" endica que se trata duna labial. Esta labial, a vezis se trasholma en "g-" cuandu va siguia de /w/, polo que debemus escrebil butri con b-. En [[luenga asturiana|asturianu]] se dis "utre" i en [[luenga purtuguesa|portugués]] "abutre".</ref> (''Gyps fulvus'') es una las mayoris rapacis dessistentis ena [[península Ibérica]], huendu de mayol envergaura (hata 280 centímetrus<ref name="fapas">http://www.fapas.es/buitre_identif.htm</ref>), mayol encrusu qu'el [[águila emperial ibérica]]. Unta el vutri negru u abantu, el quebrantagüessus i el alimochi (en vranu), es una las poquinas aspéciis de vutris que puein velsi en [[Uropa]], pos se le puei alcuentral en [[España]], [[Portugal]], zonas aislás de [[Fráncia]] (ondi á siu reentroduciu) i [[Itália]], güena parti los [[Balcanis]] i [[Crimea]]. El restu la su destribución acupa várias partis sureñas d'[[África]] i [[Ásia]] ociental, dendi [[Turquia]], [[Arábia]] i el [[Cáucasu]] hata las estribacionis del Himalaya i el noroesti la [[Índia]].