Diferencia entre revisiones de «Delta»

Contenido eliminado Contenido añadido
ArthurBot (carava | Contribucionis)
c robot Modificado: an:Delta fluvial
Xqbot (carava | Contribucionis)
c robot Añadido: mg:Hefaka; cambios triviales
Línia 1:
[[ImageFile:NileDelta-EO.JPG|thumb|200px|Delta el [[Nilu|riu Nilu]], vistu endi un satéliti artificial. Afotu cortesia e NASA.]]
Se llama '''delta''' al territoriu triangulal assitiau ena desembocaura dun [[Riu|riu]], hormau meyanti seimentus que se asiahan a miía que la corrienti el riu va desapaeciendu. Está compuestu pol brazus u "cañus" fluvialis que separan a las islas enas que s´an veniu asiahandu los seimentus llevaus pol esi riu, al chegal a la mari, océanu u lagu. Los pósitus de los deltas de los rius mas grandis se caraterizan pol el hechu e qu´el riu se dividi en varius brazus que se van separandu i gorviendu a arrehuntalsi pa hormal un conhuntu e canalis ativus e inativus.
 
El delta mas famosu es el que horma [[Nilu|riu Nilu]], i es d´ondi procei el nombri con el que se llama a esta crasi e desembocaura. riu Nilu tiini una desembocaura caraterística, e horma marcadamenti triangulal, que se paci abondu a la horma la letra griega "Delta" (Δ), motivu pol el cual el estoriaol "Heródoto" le llamó asina.
Línia 7:
Duranti las crecias, los rius trasportan arena, grava i lodo que, una vezi seimentaus, dan el orihin a los deltas.
# Erosión: el riu naci en montañas u colinas. Nestas zonas elevás, el áugua fluyi i baha con huerza polas rocas.
# Trasporti: nel su cursu meyu, el riu avanza lentamenti i trasporta los seimentus rocosus. A vezis se horman meandrus, heneralmenti enas zonas de llanura previas a los deltas.
# Seimentación: los seimentus s´asiahan nel hondu el riu hormandu un montículu enas desembocauras de los rius. Alogu, los rius fluyin sobri ellus, dandu lugal a los rius '''distributarius'''.
 
== Nacencia dun delta ==
[[ImageFile:NarsarsuaqGreenland-ArcuateDelta.jpg|thumb|left|200px|Esti delta se á hormau ena costa suloesti e Groenalndia, cerca e Narsarsuaq.]]
 
El delta se horma pol el pósitu, nun espaciu que sueli tenel horma triangulal, el material arrastrau polos [[Riu|rius]] al proucilsi una disminución brusca e la velociá el fluhu, que puei sel causá pola su desembocaura ena mari, nun lagu, en otru riu con mayol anchón u enus océanus, inque estu úrtimu es menus frecuenti.
 
Los deltas i los estuarius costituyin las dos hormas prencipalis de desembocaura e los rius enas maris, océanus, lagus u en otrus rius mas grandis. La su presencia enas desembocauras está orihiná pola amplitú e las mareas. Cuandu las mareas son mu entensas, la desembocaura los rius enus océanus suelin sel el tipu estuariu, ya que duranti la pleamari se represan las auguas el riu, mentris que ena bahamari se prouci una gran aceleración de la velociá e las auguas, lo que impíi el pósitu e los seimentus que horman las islas nel chascu e los deltas. Es pol ellu que los deltas suelin proucilsi mas enus lagus, maris i hata en rius grandis, ondi las auguas nu sufrin la ación de las mareas cumu nel chascu e los océanus abiertus.
[[ImageFile:Ganges River Delta, Bangladesh, India.jpg|200px|thumb|El delta e riu Ganges, ena India.]]
Sin embargu, desistin ececionis a esta regra, cumu nel chascu el Delta el Orinocu, en América el Sul, i el Níger, en África, que son lugaris ondi la ación de las mareas es abondu menus emportanti que enas latituis meyas.
 
En aquellus lugaris enus que la hormación el delta está dominau pol el riu i dependi menus de la ación de las mareas i las olas, se puei hormal un delta con horma polilobulal. El delta e riu Mississippi es un sabulugal d´esta crasi e hormacionis.
[[ImageFile:Arrozales en el Delta del Ebro.JPG|200px|thumb|left|Arrozalis nel delta el Ebru]]
En algunus chascus mu pocu frecuentis, el delta s´alcuentra nun valli mu largu i se conoci cumu delta fluvial envertiu. A vezis, un riu se dividi en varias ramas nun área tierra adrentu, sólu pa golvel a arre3huntalsi i acontinal hata la mari. Estu sueli pasal en zonas enas que antiguamenti púu bel un lagu. El chascu mas emportanti d´esti tipu es el delta enteriol el riu Níger.
 
Línia 26:
Se horman enas desembocauras de rius pol el pósitu e materialis hata hormal la penetración de tierra ena mari. Tiinin horma triangulal. El sabulugal mas emportanti ena península Ibérica es el Delta el Ebru.
 
== Deltas mas famosus ==
 
Angunus de los deltas mas famosus son los siguientis:
Línia 32:
{| width="95%" align="center"
| width="50%" valign="top" |
* Delta el Amazonas
* Delta el "La Camarga" (riu Ródano)
* Delta el Colorau
* Delta el Danubio
* Delta el Ebru
* Delta el Ganges
* Delta el Indo
* Delta el Lena
* Delta el Mekong
* Delta el Misisipi
* Delta entelnu el Níger (tierra adrentu)
* Delta el Níger
| width="50%" valign="top" |
* Delta el [[Nilu|Nilu]]
* Delta el Okavangu
* Delta el Orinocu
* Delta el Paraná
* Valli e Riu Grandi
* Delta el Rin
* Delta el Sacramentu
* Delta el Volga
* Delta el Yangzi
* Delta el Yukón
<br />
|}
<!--EntelGüiqui-->
 
[[Category:Rius el Mundu]]
 
<!--EntelGüiqui-->
 
[[af:Rivierdelta]]
Línea 96 ⟶ 95:
[[lt:Upės delta]]
[[lv:Upes delta]]
[[mg:Hefaka]]
[[ms:Delta]]
[[nl:Rivierdelta]]