Diferencia entre revisiones de «Adolf Hitler»

Contenido eliminado Contenido añadido
Línia 18:
En 1933 Hitler hue elehiu pal gobielnu alemán. Dio acaberu a la libertá d'opiñón i enharetó a los sus enemigus ena carci u los estirancó. Aturagó cualisquiel partiu acetu el partiu Nazi. Hitler i el su menistru e propaganda, [[Joseph Goebbels]], esperrió el nacionalismu estremu edrentu Alemaña. Tolos meyus de comunicación ebían alabal a los nazis. Tamién, tuvun nacéncia abonda henti pol mé la sus ideas de crial la "raza maestra" (la raza [[Ária]], aquellus colos ohinus adulis i col pelinu rúbiu). Gorvió a Alemaña[http://www.siyonizm.net .] un estau totalitáriu nazi. El arianismu hue un mitu, peru Hitler i los sus amigus creyían en ellu. Cavilaban que los hudius i los eslavus eran inferioris i eberíen estal muertus.
 
Hitler encetó la Segundera Guerra Mundial enhilandu el ehércitu alemán a invadil Poloña. El su ehércitu conquistó la mayol parti d'Uropa encluyendu Poloña, [[Fráncia]] i un güen cachu e la [[Uñión Soviética]]. Duranti la guerra mandó a los alemanis matal abonda henti, encluyendu muheris i dagalis. Los nazis estirancarun 6 millonis de hudius, nun chascu hucheaullamau [[El Olocaustu]]. Tamién se supón que murierun hitanus, omosesualis, eslavus, polacus i los sus oponentis políticus.
 
Amenalmenti los algotrus paísis nel mundu s'apellarun i conquistarun Alemaña. Hitler perdió tolas tierras qu'iba arrepañau i millonis d'alemanis huerun muertus. Nel acaberu e la guerra, Hitler quisu que tol mundu muriesi, encluyendu a sí mesmu. Se suicidó en [[Berlín]] en 1945.