Diferencia entre revisiones de «A fala»

palra del grupu galaicu-portugués nativu d'Estremaura, España
Contenido eliminado Contenido añadido
Better (carava | Contribucionis)
New page: La '''fala''' es una luenga romanci pretenecienti al sugrupu galaicu-purtugués palrá enos monicípius de San Martín de Trevehu (''Sa Martin de Trevellu''), Elhas (''As Elhas'') ...
(Sin diferencias)

Revisión de 10:35 16 Heb 2008

La fala es una luenga romanci pretenecienti al sugrupu galaicu-purtugués palrá enos monicípius de San Martín de Trevehu (Sa Martin de Trevellu), Elhas (As Elhas) i Valverdi el Fresnu (Valverdi du Fresnu), nel Valli e Hálama (Val de Xálima), al noroesti la província e Caçris (nel arrayu purtugués).

Es anombrá de varias hormas, cumu: a fala de Xálima u de us tres lugaris, (a) nosa fala ("la muestra palra", nombri dau polos lugareñus), xalimegu, chapurreau (en sintiu depetivu, en Valverdi) u, polos partiárius de la toria al tentu la relación entri la fala i el gallegu, gallegu d'Estremaura u galaicu-estremeñu.

En ca puebru se dan particulariais dialetalis (polo qu'etimulóhicamenti resurtaria mas correta la denominación mas henérica d'as falas), si bien son lo suficientementi entelihibris entri sí i respetu al gallegu u el purtugués. Éstas variantis suelin denominalsi lagarteiru (Elhas), manhegu/mañegu (abreviau e sanmartiñegu, San Martín de Trevehu) i valverdeiru (Valverdi el Fresnu).

Cuentandu a tolos abitantis de los tres puebrus s'estiman unos 6.000 palrantis, inque algotras huentes elevan la cifra hata los 10.000, polos nativus que labutan huera las localiais, albondus de los cualis güervin al valli en vranu.

Sigún angunus filúlogus, tamién desisti una huerti relación entri estas falas i la palra purtuguesa el Concelho do Sabugal.

Ipótesis i notícias filulóhicas

Una las primeras referéncias escritas al tentu "A nosa fala" s'alcuentra nel Izionáriu e Madoz (1844) que dió a conocel Antonio Viudas Camarasa en 1982 con estas parabras:

"El izionáriu e Madoz arrecohi dos valoracionis d'esta palra mu enteresantis. Asín, al tentu el sanmartiniegu, en 1848, escribi:

Prantilla:Cita

(Los sus abintantis gastan un dialetu enentelihibri, hormau pol parabras castillanas i purtuguesas, toas adurterás)

Ena vos Elhas del mesmu izionáriu se lei:

Prantilla:Cita

(Los abitantis (d'Elhas) gastan un dialetu particulal, cumu los de Valverdi i San Martín, que consisti nuna mestura e purtugués, castillanu antigu i espresionis qu'ellus solu comprendin)

Antonio Viudas Camarasa dió la notícia e que Federico de Onís vesitó la zona duranti el añu 1909 en cata e materialis pa compretal los sus estuyus al tentu los fuerus liones. Los resurtaus la su envestigación los pubricó en 1930 i respetu a estas palras opinó que:

Prantilla:Cita

(San Martín, Elhas i Valverdi ofrecin la particulariá notabri e palral un dialetu hundamentalmenti purtugués [...] a pesal desa deferéncia tan honda [entri el mañegu i el lionés oriental], ai rasgus cumunis entri los puebrus que palran purtugués i los que palran lionés

L'opinión de los luengüístas es variá: una tupa d'ellus postulan que la fala es bien una palra e transición entri el purtugués i el asturlionés, u bien un dialetu galaicu-purtugués con craras enfruéncias del asturlionés. Estas dos posturas tiendin a sel las mas acetás (sostribás pol sel d'orihin purtugués u gallegu-purtugués la mayol parti el vocabuláriu), peru en cualisquiel chascu desistin posicionis variás:

  • Pa Fritz Krüger (1925), la fala sedria purtugués dialetal, opinión compartia pol Otto Fink (1929) i José Leite de Vasconcelos. Esti úrtimu autol, da a conocel Viudas Camarasa en 1982, "suhieri que la primel luenga que se palró nesa comarca hue la purtuguesa, biéndusi empuestu a ésta la luenga rehional (el lionés ociental) pol causas pulíticas. Aguas son las sus oservacionis al tentu la situación sociuluengüística el sanmartiniegu: "E obvio que os habitantes das tres povoaço~es fálam hespanhol concomitantemente con o sanmartinhego, e o mismo. Este usam-no entre si; quando tratam com pessoas de qualidade, ou com forasteiros, servem-se do hespanhol, e o mismo fazem quando rezam, e geralmente quando cantam" (Apud Viudas Camarasa, pág. 70.)
  • Lindley Cintra (A linguagem dos Foros de Castelo Rodrigo, ..., 1959 i posteriolmenti en 1974) i Xosé Henrique Costas (Breve caracterización das falas (fundamentalmente galegas) do Val do Rio das Ellas, Cadernos da Lingua 6, 1992) afirman que se trata dun gallegu antigu con lionesismus.
  • Alonso Zamora Vicente (1967) i Rafael Lapesa (1980) enos sus respetivus manualis, tal vezi siguiendu a Federico de Onís i a Leite de Vasconcellos, incluin la palra mañega endrentu el purtugués" (Viudas Camarasa, 1982, páh. 70)
  • Antonio Viudas Camarasa (1982) en "Un habla de transición: el dialecto de San Martín de Trevejo" Lletres, Asturianes, 4, páhs. 54 i siguientis postula que "...es un dialetu e transición que se carateriza pol tenel rasgus comunis con el gallegu-purtugués i con el antigu astur-lionés, i especialmenti con el ociental" i al mesmu tiempu afirma que tini "una presonaliá luengüística propia" i hundamenta la su argumentación con el enventáriu i análisis de a)Rasgus própius i endividualiçaoris, b)Rasgus comunis con el gallegu-purtugués i c)rasgus comunis con el asturianu-lionés ociental, d) rasgus comunis al asturianu-lionés ociental i al gallegu-purtugués i e) castellanismus (páh. 71).
  • José Luis Martín Galindo (1993), inque partiáriu la toria purtuguesa u galaicu-purtuguesa, á suheriu que pudria tratalsi duna palra autótona e sustratu celta, argumentandu pa ellu qu' una tupa parabras, asín cumu angunus los prencipalis topónimus, son orihinárius d'izia luenga (asín, Elhas proceeria e Herlias, mentris que Hálama e Salamati). En Universo Extremeño 1 (2006), pp. 44, consiera que se trata "duna varianti el purtugués arcaicu el ária la Riba-Côa [...], un falar fronteirizu [...]. [...] una horma e palral purtugués en Estremaura, igual qu'ai diversas hormas de palral el español [...]".
  • José Enrique Gargallo Gil palra e gallegu-purtugués fronteriçu i arcaiçanti.
  • Juan Manuel Carrasco González (1996) crei que se trataria e la tercel varieá el galaicu-purtugués, de cuyu troncu común evolucionarian el gallegu, el purtugués i la fala al tomal caminus destintus.
  • José Martín Durán (1999) sostriba la toria e qu'es una palra asturlionesa con posterioris enfruéncias gallegas i purtuguesas.

Nel añu 1999 se celebró en San Martín de Trevehu el primel congresu al tentu la fala, nel cual ubu una gran varieá e critérius en relación al orihin d'esta palra, ya que se debati al tentu las sus raicis galaicu-purtuguesas, astur-lionesas u enclusu, moçárabis.

Desisti otra luenga conocia cumu fala en La Alamedilla (Salamanca), puebru tamién arrayanti con Purtugal, que paci que tini un gran paiciu a la palra el valli e Hálama.

Atihus