Diferencia entre revisiones de «Capa»

Contenido eliminado Contenido añadido
Tiu Fraili (carava | Contribucionis)
Páhina nueva: Nombri la dézima letra el alfabetu griegu. La su grafia mayúscula es '''Κ''' i la menúscula '''κ'''. El su nombri en griegu antíguu era ''κάππα'' [ka̋ppa] i en muelnu ''...
 
Tiu Fraili (carava | Contribucionis)
Sin resumen de edición
Línia 1:
[[Image:Greek letter kappa.png|left|50px]]
{{Alfabetu griegu}}
 
 
 
 
 
 
 
 
Nombri la dézima letra el alfabetu griegu.
 
Línea 9 ⟶ 19:
Tantu en griegu muelnu cumu en griegu antíguu representa el fonema consonánticu oclusivu velal sordu /k/: ''γραμματική, Σικελία''. Nu estanti, los griegus, nel estádiu primitivu el alfabetu, gastaban pa esti fonema dos grafias: '''Ϙ''' ([[copa|copa]]) i '''K'''. El usiu la '''Κ''' era pa quandu se palatalizaba, es izil, alantri de /e/ u /i/ i alantri de /a/. Anque nu resurtaba un fonema el son [k<sup>j</sup>], los griegus escomiençarun a hazel essa deferéncia nel escrebieru. El alfabetu calcídicu, proceenti de la isla d’Ubea, gastau ena Mana Grécia, utilizaba dambas a dos grafias. Los etruscus apañarun essa destinción i tamién los latinus. Nu estanti, los latinus namás gastarun la '''Κ''' alantri de '''A''' u de consonanti, mentris que la '''Q''' hue empreá alantri las vocalis velaris '''O''' i '''V''' i la '''C''' alantri las palatalis '''I''' i '''E''': ''KALENDAS, QVORVM, CECIDI''.
 
En griegu muelnu, la [[gama|gama]] i la capa s'emprean apellás cumu el dígrafu γκ que representa el fonema oclusivu velar sonoru /g/: ''γκολ, γκολφ, γκουβερνάντα''.
: ''γκολ, γκολφ, γκουβερνάντα''.
 
Cumu numeral, la capa representa al 20 ('''κ´''') i al 20000 (''',κ''').