Ceclavín es un monicipiu d'Estremaúraprovincia de Caçris. Nel mapa se puei vel al suroesti dela comarca natural delas Vegas del Alagón i siempri á destacau por sel el monicipiu con más ermitas dela su comarca. Los puebrus linderus son L'Aceúchi i Zarza la Mayol.

Ceclavín
Entidad subnacional



Bandera

Escudo


Ubicación de Ceclavín
Coordenadas 39°49′17″N 6°46′25″O / 39.8213711, -6.7735895
Capital Ceclavín
Entidad Monicipiu d'España
 • País Bandera de España España
Superficii  
 • Total 159 km² Ver y modificar los datos en Wikidata
Altol  
 • Media 322 m s. n. m.
Puebración (2023)  
 • Total 1780 hab.
 • Densidá 11,19 hab/km²
Gentilíciu Ceclavineru, ceclavineju
Huso horario UTC+01:00
Código postal 10870[1]
Sitio web oficial

Con 1957 habitantis en 2014, Ceclavín es el cuartu monicipiu más pueblau delas Vegas del Alagón. 

Estoria Edital

 
Rollu de Ceclavín.

Esti terrenu ha estau pueblau endi tiempus remotus comu se puei vel por mé de las pinturas rupestris nel Altu del Periñuelo (1500-1200 a. C.)[2]

En 1257 queó estableciu comu encomienda dela Ordin d'Alcántara.[3]

Nel añu 1537 se declaró a Ceclavín villa con tou el poel de levantal un rollu, estu es con poel jurídicu.[2]

En 1755 tuvu lugal el Motín de los ceclavineros. Seiscientus vezinus se rebelarun encontra los soldaus vigilantis del contrabandu que estrumpian por las callis del pueblu.[4]

Patrimoniu Edital

Monumentus religiosus Edital

  • Elésia parroquial de Nuestra Señora del Olmo, (1495-1557)
  • Ermita de San Pedro, sigru XVII.
  • Ermita de la Virgen del Encinar, sigru XVIII.
  • Ermita de San Lorenzo, sigru XVII
  • Ermita de San Antón, sigru XVII.
  • Ermita de San Diego, sigru XVII.
  • Ermita de San Sebastián, sigru XVII.
  • Ermita del Santo Cristo, sigru XVII.
  • Ermita de la Soledad, sigru XVII
  • Ermita de Santa Ana, sigru XVI

Arquitetura civil Edital

  • El Rollu, sigru XVI.
  • La Torri del Reloj, sigru XVI.
  • La Praza con los sus portalis.
  • Abondus casas de cantería de una jechura tradicional ceclavinera.

Coltura Edital

 
Tardi d'escribiolis extremeñus, Ceclavín el 31 de mayu de 2014

Los ceclavinerus tienin un sentimientu jondu pola su tierra, estu se puei vel bien en tous los librus que han escritus comu el "Bosquejo Histórico" (1927) de Julio Rosado, "Ceclavín, su vida y su folclore" (1973) de Severiano Rosado Vidal i "Mi Extremadura" (2012) de Miguel i Elisa Herrero Uceda, autolis, estus tamién del primer libro escritu en ceclavineru "Ceborrincho, relatos extremeños" (2013).

Amus, que Ceclavín ha destacau siempri por mé delos sus escribiolis, ondi poemus mental a  Asunción Delgado, Antonio Herrero Alvarado, Luis Martínez Terrón, Juan Casas, Julián Rodríguez, Elisa Herrero Uceda, Mercedes Guardado i los ya mentaus Julio Rosado, Severiano Rosado iMiguel Herrero Uceda.

El 31 de mayu de 2014 se celebró en Ceclavín un encuentru d'escribiolis estremeñus de dentru i juera de l'Extremaura uñiendu talentus pa ponel en valol la coltura desta tierra i delas sus gentis.[5] En esti actu emotivu se jidu un dobli homenaji a los poetas ceclavinerus Asunción Delgado y Antonio Herrero Alvarado.[6][7][8]

Fiestas  Edital

 
Ofreciendu patateras y vino de pitarra en el Día de los Caballus
  • Joguera de San Antón, 16 de eneru.
  • Joguera de San Sebastianinu, 19 de eneru.
  • Sermón de Gracia, el Martis de Pascua.
  • Romería de San Marcus, el 25 de abril.
  • Fiesta del Ramu, ca 4 añus, en agostu.
  • Fiesta del Emigranti y Día de la Ensandía, el 15 d'agostu.
  • San Miguel, el 29 de septiembri.
  • La Borrasca, la fiesta emprincipia con La Machorrita, el 23 de diciembri, y acaba con el Día de los caballus 26 y 27 de diciembri.

Traicionis Edital

 
Barru enchinau, artesanía tradicional de Ceclavín.

Destaca[9] el labutu finu en oru y plata de los orivis, amás de l'alfarería de barru enchinau.

El vinu de pitarra es tamién 

La traición de vinu de Ceclavín vieni d'antañu, comu se puei vel polas lagaretas esculpías enos propius canchalis enas viñas. 

El vinu de pitarra

de siempri ha síu mu valuau. Se izi que el emperaol Calrus V gustaba del vinu de Ceclavín duranti el su retiru en el Monasteriu de Yusti

Personajis ilustris Edital

 
Placa en el cuartu de plenos en la que se declara a Alejandro Rodríguez Arias hiju predilectu de Ceclavín

Referencias Edital

  1. Worldpostalcodes.org, código postal n.º 10870.
  2. 2,0 2,1 Miguel y Elisa Herrero Uceda Extremadura en el corazón, Elam editores (2011)
  3. Historia Ayuntamiento de Ceclavín
  4. Melón, Miguel Ángel. Hacienda, Comercio y Contrabando en la Frontera de Portugal, Siglos XV-XVIII (1999).
  5. Entrevista Tarde de escritores en Ceclavín Canal Extremadura Radio. 30 de mayo de 2014
  6. Ceclavín: Encuentro de escritores esta tarde. El Periódico de Extremadura. 31 de mayo de 2014.
  7. Agut, Nieves. Periódico Crónica de Coria. Agosto 2014
  8. 8,0 8,1 8,2 Herrero Uceda, Miguel. El retorno de los escritores. Revista Aceña. Agosto 2014
  9. Herrero Uceda, Miguel y Elisa; Mi Extremadura. Elam Editores (2012).

Atijus p'ahuera Edital

  •   En Commons ai conteníu multimedia sobre Ceclavín.