El disiertu'l Gobi (en mongol, Говь; en mandarín, 戈壁; pinyín, gē bì) es una gran región disértica assitiá entri'l norti dela China i el sul de Mongolia. Puei consideral-si unu delos disiertus o zonas disérticas más grandis i emportantis del mundu. Está arrodeau polas montañas del macizu d'Altai i los campus de Mongolia, pol norti; la mesa'l Tíbet, pol sur-oesti; i el campu llanu del Norti de China, pol sur-esti. El Gobi está hormau por destintas regionis geográficas i ecológicas, que vain arreglu alas sus muacionis climáticas i topográficas. Con una superfici de 1.295.000 km² es el quintu disiertu más grandi del mundu. El Bogd Khan Uul (la 'Montaña'l Santu Kan') es el puntu más altu'l disiertu, con 2.221 m d'altol. Se puei avistal dendi la capital de Mongolia, la cidá de Ulan Batol. La zona más perhunda'l disiertu'l Gobi es el Valli de Nemegt, assitiau nel sul de Mongolia i conocíu tamién comu'l "Valli delos Dragonis", pos s'án hallau nél una tupa de güessus de dinosaurius.

Nel mapa esti se puei vél andi quea'l Disiertu'l Gobi.
Paisagi nel Disiertu'l Gobi.

El disiertu'l Gobi es una región de mucha emportancia i renombrança estórica, en assitial-si en meyu dela Ruta dela Sea. Dél aballarun los mongolis ala conquista'l mundu i nél envernecierun unas pocas de cidais baxu'l creceeru i la pula que truxu'l desenroamientu'l comerciu entrenacional ena Antigüedá i ena Edá Meya. Ogañu es atravessau por un ferrocarril que vai dendi Ulan Udè, cidá assitiá nel sur-esti de Russia, ata la provincia china de Shandong, en passandu por Ulan Batol i sotras cidais mongolas.