El espritu rúspiru (del latín spiritus asper, carcu el griegu δασὺ πνεῦμα) es veleí un sinu diacríticu (῾ )gastau nel sistema politónicu el griegu que, acolocau polcima una vocal, asseñala aspiración i que tamién s'usa polcima duna ρ enicial.

Marcas diacríticas

Acentus

acentu agú ( ´ )
dobri acentu agú ( ˝ )
acentu gravi ( ` )

brevi ( ˘ )
rabinu ( ¸ )
cercunflehu ( ^ )
diéresi ( ¨ )
coroni (᾿ )
puntu (diacríticu) ( · )

anunaasika ( ˙ )
anusvara ( ̣ )
chandrabindu ( )

hook / dấu hỏi ( ̉ )
larga ( ¯ )
ogonek ( ˛ )
ring / kroužek ( ˚, ˳)
espritu rúspiru ( )
espritu suavi ( ᾿ )

Marcas con usu diacríticu

apostrofi ( )
barra (diacríticu) ( | )
puntu dobri ( : )
coma ( , )
guión ( Prantilla:Unicode )
tildi ( ~ )
títulu ( Prantilla:Unicode )

Orihin Edital

Esta marca nació a partil el partieru a la metá la letra eta mayúscula H, gastá pa asseñalal en ciertus dialeutus la aspiración. La parti la derecha se gastó pal espritu suavi i la gocha pal rúspiru.

Prenunciación Edital

El espritu rúspiru s’acoloca polcima una vocal —, , , , , , — p’asseñalal el caraiti aspirau desta vocal, es izil, quandu estas vocalis se prenunciaban a comiençu parabra cumu ha/hā, he, , hi/hī, ho, hy i al respetivi. Tamién se ponia riba la ρ enicial u dobri: , ῤῥ, trascritus cumu rh.

Ortografia Edital

Las nolmas el usiu el espritu rúspiru son prencipalmenti las siguientis:

—El espritu rúspiru se gasta siempri a comiençu parabra quandu esta emprencípii pol vocal aspirá: ὑβρίζω (hybrízdō), ἁλία (halía), ἱππών (hippṓn).
—Si dicha vocal tien ton agú, el espritu s’acoloca arriba a la gocha el ton. V. gr.: ὕβρις (hýbris). En cámbiu, si tien ton cercunflehu, el espritu s’acoloca embahu el ton. V. gr.: ὧδε (hṓde).
—Si la vocal está en mayúscula, el espritu se pon arriba a la gocha la letra, nu polcima: Ἡρακλῆς (Hēraklḗs). Ara, si la vocal tien ton, lo mesmu el espritu qu’el acentu se pon a la gocha, primeru el espritu i endispués el ton: Ἥρα (Hḗra).
—Se gasta espritu rúspiru en tolas parabras escomençás pol υ i ρ: ὑμεῖς (hymeîs), ὕδωρ (hýdōr), ὑπερβολή (hyperbolḗ), ῥάβος (rhábos), ῥεῦμα (rheûma), ῥίπτω (rhíptō).
—Anque nu es obrigatóriu, parabras con ρ heminá interna, puei lleval la segunda dellas espritu rúspiru i la primel suavi: Πύῤῥος (Pýrrhos), ἐῤῥυσάμην (errhysámēn).

Trascrición Edital

Las parabras griegas que passarun al latín u se trascribierun nessa luenga escrebin h allí andi abia espritu rúspiru: Heracles, Hera, hybris, rheuma. Luengas cumu el ingrés u el francés conselvan la "h" enos télminus griegus passau pol latín. El castellanu namás conselva la trascrición del espritu rúspiru a comiençu parabra, nu de la : hidromasaje, hebdomadario, hectárea. A la escontra, el estremeñu nu asseñala essa "h" pol sel mua, ya dende epoca latina, de mó qu’escrebimus: idráulica, ematocritu, etária, Érculi, Adi.