Jesús Sánchez Adalid

Jesús Sánchez Adalid es un escrebiol de novelas estóricas estremeñu. Es caraiterísticu e los sus labutus el rigol estóricu e los mesmus, i el huerti estuyu envestigación antiriol c'aconllega.

Archivu:Adali.jpg
Jesús Sánchez Adalid

Biografía Edital

Hubu nacencia'n Don Benitu, Badahó, en huliu e 1962 i pasó la su enfacia'n Villanueva e la Serena, Badahó. Licenciósi'n Derechu pola Universiá Estremaúra i hidu los cursus de dotoráu ena Universiá Complutensi e Madrí. Eherció e huédi duranti dos añus, endispués los cualus estuyó Filusofía i Teulohía. Es licenciáu, tamién, en Derechu Canónicu pola Universiá Pontificia e Salamanca. Eherci e sacerdoti nun pueblu el sul de Badahó (Llerena).

Trayetoria literaria Edital

Hue finalista el premu Felipi Trigu, en 1998, con La huenti'l Atenol. Las sus dos novelas d'aluspués La lú' el orienti i El mozárabi an siu recebías con intusiasmu pol parti e crítica i públicu. La primel hue espubricá pol Edicionis B. Peru sedrá "El mozárabi" el labutu que le dará la reconocencia definitiva nel panorama literariu español. La editorial PRANETA DEAGOSTINI reditó La lú el orienti ena su prestihiosa coleción Grandis Ésitus de la Novela Estórica.

Esta mesma novela hue espubricá'n Grecia pola editorial ENALIOS PUBLICATIONS traucía al griegu i, tras consiguil gran ésitu, traúhusi Félix de Lusitaña pola mesma editorial. Nesti labutu güervi al protagunista e La lú' el orienti. Uguañoti tolas novelas de Sánchez Adalid están a traucilsi al griegu. El mozárabi hue espubricá en purtugués pola editorial SAIDA DE EMERGENCIA. Amás, n'España, EDICIONES B, PRANETA DE AGOSTINI, EL CIRCULU E LETORIS, SUMA E LETRAS, BIBLUS y Z BOLSILLU tamién l'an sacáu al mercáu.

En 2003 la coleción HUDIOS, MORUS i CRISTIANUS, deicá a arrecohel los títulus más famosus de novela estórica al tentu la temática heneral de las tres culturas, sacó nun destacáu primel lugal El mozárabi unta títulus de reconocíus autoris cumu Lion Feuchtwanger, Gibert Sinoué, Noah Gordón, Tariq Alí, Didier Nebot, Frank Baer, Wolfgang Hlhbein...

Tamién destaca La tierra sin mal, El cautivu i La subrimi puerta. La su novela más recienti es En compaña el Sol (2006). Ambientá ena España e Carls V i col hihu menol del nobri don Huan de Hasuu cumu protagunista que alogu sedríe conocíu cumu San Francisco Javier, Sánchez Adalid, nu eha huera dengún rincón de la fascinanti presonaliá el protagunista, a la vedi que narra con gran fieliá la vía el París universitariu e la épuca, los viahis pol mal, los perigrus i las costumbris esóticas de los abitantis de los reinus perdíus del Orienti.

En toa Ispanuamérica'l su labutu a lográu gran defusión. Supón estu una crara reconocencia e que, el particulal estilu e la su escretura, puru, definíu i diretu, a caláu entri los letoris de luenga española. Hata el puntu d'abel siu solicitáu pola Feria el Libru e Santiagu e Chili pa la su edición d'otubri el añu 2005. N'Arhentina angunus títulus de Sánchez Adalid cuéntansi entri los librus más leyíus de los úrtimus añus.

En 2005 prehentó'l su labutu'n Atenas i Bruselas en colabutación col Estitutu Cervantis i bandeó numirosas universiáis españolas. Pal 2006 hue solicitáu polas universiáis de Córduba, Málaga, Estremaúra, Salamanca, Navarra, Alcalá d'Enaris, Complutensi..., i pol numirosus congresu, certáminis, premius literarius i eventus.

Las sus novelas an siu recomendás polas revistas Diálogo, Historia National Geographic, Ágora, Revista de Arqueología, Leer, Vida Nueva... i, concretaenti El mozárabi i La subrimi Puerta, están uguañoti en manus de dos emportantis proutoras cinematugráficas puna prósima filmación de dos piniclas.

Labutus Edital

  • La huenti'l Atenol (1998)
  • La lú d'orienti (2000)
  • El mozárabi (2001)
  • Felis de Lusitaña (2002)
  • La tierra sin mal (2003)
  • El cativu (2005)
  • La subrimi puerta (2005)
  • En compaña'l sol (2006)

Premius Edital

  • Finalista'l premiu Felipi Trigu pol La huenti'l Atenol (1998)