El lectisternium [lɛktɪˈstɛɾnɪʊm] (del latín lectum “catri, sofá” i sternere “destendel”, literalmenti “destendieru el sofá”) era una cerimónia latina, hecha en momentus crisi entri los romanus.

El ritu Edital

La bicha consistia basicamenti nun ritu espurechamientu i pregária pa los diosis empiil anguna catastrofi u angún hechu estrordináriu. Pa ellu se apreparaba una furriona andi los asestentis eran las imágin los própius diosis. A estas velallí se las recostillaba (sternere) enos sofalis (lecti) u sobri cojinis, al mou que comian los romanus, simulandu un verdaeru ajuntamientu las deviniais. El puebru, pola su parti, acuyia a los destintus templus i santuárius supricandu.

Testimoñus estóricus Edital

La primel vezi que se hizu tal ritu hue nel 399 e. C., pol mó duna pesti[1]. La segunda vezi, tamién bien decumentá, hue pa quandu Marcu Uréliu, nel 167, cona entrá los marcomanus polos arrayus el norti i bel assitiau Aquilea. Se dis ena Historia Augusta[2], que el emperaol hizu toa crasi sacrifícius pol Roma, retomandu el antíguu ritu el lectisternium que duró sieti días.

Referéncias Edital

  1. Liv., V 13
  2. Vita Marci, XIII