Marcu Aneu Lucanu (en latín Marcus Annaeus Lucanus) hue un escrebiol latinu, autol la Pharsalia.

Marcus Annaeus Lucanus

Via Edital

Las huentis pa la via Lucanu s'alcuentran enas tres biografias conselvás (Vitae Lucani), una atribuia a Suetóniu[1] i otra a Vaca[2] i otra anónima [3]. Lucanu tuvu nacéncia el 3 noviembri el 39 ed. C. ena ciá bética de Córduba. La su família era una de las mas inlustris de pol altoncis en Roma, pretenecienti al ordin eqüestri. Su pairi hue Marcu Aneu Mela, helmanu el políticu i filósofu Séneca i su agüelu pol parti paterna hue el hablaol i escrebiol Séneca el Mayol. Su mairi hue Acília i su agüelu pol parti materna hue Acíliu Lucanu, hablaol i huncionáriu ena Bética.

Con ochu messinus aballó hunta la su família pa Roma. Hue un zagal precozi, assinque de mu chiquinu escomençó la su holmación enteletual. Le deprendierun gramática i filosofia, compartiendu crassi con el huturu satíricu Pérsiu. El su professol filosofia hue Cornutu, representanti la escuela estoica, pingándusi de las dotrinas que mas tardinu sirvirán pa enfocal la Pharsalia. Hueraparti, la huerça el deprendieru se lo didu el su tiu Séneca, prencipalmenti quandu gorvió del destierru i s’encargó tamién del ensiñaeru Nerón, quandu el hovin Lucanu cuentaba dies añinus.

Apeninas de con dezisseis añus son los sus primerus puemas emportantis,los épicus Iliacon i Catachthonion.Quandu moçu aballó pa Grécia a compretal la su holmación, hata que es ordenau regressal a Roma a holmal parti la corrobla amigus el préncipi, campeandu cumu un pueta escecional. Pol mó la su albeliá, nel añu 60 se presentó a los Neronia andi recitó con gran fortuna las Laudes Neronis.

De ná que hizu los venti añus, polos agarris que tinia, es nombrau, enantis la eá legal, qüestol i agul. Al poquininu, conus adáhius acontecius ena corti, las inviyas i los levantihus, la família Anea densiguia escomiença a velsi entrillá. Quandu la conhura Pisón, su tiu Séneca es obrigau a suicidalsi. El hovin Lucanu, qu’apeninas tinia venticincu añus, has lo própiu: se suicidó cuertándusi las venas, recitandu unus velsus la su obra al tentu la muerti dun sordau sigún espenaba. Otras huentis[4] din que quandu la conhura, Lucanu encurpó a la mairi, anque estu nu es de tó siguru.

Obra Edital

 
Pharsalia, 1740

Lucanu, anque murió de mu nuevu, escrebió muchas obras, de las que namás abemus la Pharsalia i angunus velsinus paí suertus dotras obras menus conocias pa musotrus. Escrebió velequí estu:

  • Iliacon.
  • Catachtonion.
  • Laudes Neronis.
  • Laus Pisonis.
  • Orpheus.
  • Siluae.
  • Medea.
  • Adlocutio ad Pollam.
  • Salticae fabulae.
  • Saturnalia.
  • Epigrammata.
  • Bellum ciuile.
  • De incendio urbis.
  • Prosa oratio in Octauium Sagittam.

De toas ellas namás abemus enteru lo qu’escrebió de Bellum ciuile, unus velsinus proceentis del Orpheus, Iliacon i Catachthonion i dos caquinus de dos epigramas i tres framentus cuya obra es duosu ascrebil.

La Pharsalia Edital

L’obra pola que es conociu Lucanu es pola Pharsalia, puema épicu inconclusu que narra los acontecimientus la guerra cevil entri Húliu Cesa i Pompeyu. El nombri la obra es el de Bellum ciuile (u De bello ciuile u Belli ciuilis libri), anque se la conoci mas a menú pol títulu Pharsalia, pol mó dun passahi el libru IX.

Es una las obras mas singularis la literatura latina pol várius motivus: es una narración en puesia al mó épicu dun hechu estóricu pero rumpi con quasique tolos patronis própius el héniru épicu. Escomençandu pola obra en sí, se halla inacabá, el úrtimu los sus librus es el décimu, polo que se inora quál podria bel siu el longol que tinia pensau el pueta. Los primerus velsus la obra son duosus i ena primel parti el libru I se halla una alabáncia a Nerón que namás es possibri entendelsi polas nolmas la literatura la su epoca, pos Lucanu era repubricanu. Lo narrau endispués son los destintus acontecimientus la guerra cevil entepretaus suhetivamenti.

Los hechus son estóricus, pero ni el holmatu ni el ohetivismu assina lo son. Ara, tapocu es épica tradicional polque se sal de los esquemas i parámetrus el héniru. Nu es estória polque, anque narri hechus acontecius en verdá, está escrita la Pharsalia en essámetrus i se halla la vozi, la crítica i la visión el pueta en tola obra hiziendu una esposición suhetiva los hechus, rumpiendu cona lex ueritatis la estoriografia. Pero tapocu es épica pol incumpril con muchus los prencípius el héniru, a sabel:

  • La narración nu comienza in medias res, sinu qu’es lineal. La estória comiença con el pasu el riu Rubicón pol Cesa i las sus tropas i daí palantri tó aconteci more historico, al mó el relatu estóricu.
  • Nu tien sintiu conmemorativu i celebrativu, más, es un llantu ιmpotenti anti la perda de lo realmenti romanu, qu’era la repúbrica. Lucanu llora pola perda la libertas, nu la celebra.
  • Nu dessisti un éroi que sirva p’uñil l’aición. S’án propuestu cumu talis a Cesa, a Pompeyu, a Catón enclusu a los valoris astratus cumu la uirtus u la libertas sin demasiau éssitu. Lo primeru polque Cesa es el liberticida i pol mé el qual escomiença el cámbiu rehimin, lo segundu pol Pompeyu moril i siguil l’aición, amás de sel la su muerti obrigá al sel el representanti Orienti i, pol tantu, de la holma curtura que prehudica a Roma i lo terceru polque Catón namás es un éroi moral, exemplum el estoicismu. Assinque nu dessisti un éroi concretu a la escontra d’obras cumu la Eneida u la Iliada.
  • Careci d’aparatu devinu, es izil, los diosis nu entrivienin de mó diretu i decisivu ena obra. Son innessezárius, pos nu es mitu, sinu estória i tó está suhetu al polvinil i a la fortuna.
  • El sentimientu celebrativu i nacionalista s’estrunca, pos el alampu dun tiempu pretéritu hazi al pueta gañil d’impoténcia i embilmi.

Estilu Edital

En gran miia siguió a Verhíliu nel tratamientu ciertus passahis u nel usiu simis la naturaleza, anque muestra una alehación consierabri con respetu al pueta crássicu. Cumu ena literatura el su tiempu, Lucanu escrebi siguiendu los prencípius la retólica. Esti hechu has que autoris posterioris lo hueran menuspreciau pol nu siguil los cánun crássicus. El su estilu es soleni, cumu ena épica, pero densiguia se tracamundea pol sintimientu, hiziendu usiu dun velsu verrinchú a las vezis i otras recurriendu a la braquilohia i las senténcias.

Abreviaturas Edital

Esti autol, dalcuerdu con el catálogu el icionáriu Oxford, tien l’abreviatura Luc.

Huentis Edital

  1. Suet., Poet., Vita Lucani.
  2. Vacca, Vita Lucani.
  3. Codex Vossianus.
  4. Tac., Ann. 15. 56 i tamién una las sus biografias.

Bibliografia Edital

  • Lucano, Farsalia, entrod. J. Luque Moreno, trad. A. Holgado Redondo, Mairil, Gredos, 1982.
  • Manzano Ventura, Ma. V., La Farsalia de Marco Anneo Lucano: Cuestiones temáticas más importantes.
  • Bayet, J., Literatura latina, Ariel, Barcelona, 19702.
  • VV. AA., Oxford Latin Dictionary, Oxford, OUP, 1968.