Esti endilgui tien que sel güiquificau, pa adatá-lu alas convencionis d'estilu
Pueis esmençal a editá-lu i a dá-li un hormatu güiquipédicu, gastandu las plantillas correspondientis dependiendu dela su temática.

El venecianu es una luenga romanci palrá por unus sieti millonis de presonas, ena su mayol parti ena region de Véneto, en Itália, enque desistin minorias en Eslovénia, Croacia, sul de Brasil i ena Comuniá Chipilo, nel estau Puebla, Méjicu, assín comu en otras zonas d'esti estau i el país ondi an emigrau famílias provenientis de Chipilo.

Region de Véneto, en Itália

Inque a vezis es referiu cumu un dialetu el italianu, no provien la idioma italiana, i el véneto posei la su propia morfologia, sintasis i lésicu.

Es palrau en deferentis varieais: los palrantis llaman venesian (ital. veneziano, est. venecianu) a la varieá palrá ena ciá e Venécia i gastan la parabra véneto pa referil-se a tola luenga, a pesal de la varieá.

El "véneto" hue reconociu oficialmenti cumu luenga el dia 28 marçu el 2007 pol Conseju Regional de Véneto al aprebal la lei e "tutela e valorizzazione della lingua e della cultura veneta" con el alcuerdu d'abati tolos partius de gobiernu i oposicion.

Las varieais mas emportantis son:

  • véneto oriental (vénetu venecianu) palrau en Venécia i alreoris.
  • véneto ociental (vénetu veronés) palrau en Verona i ena su província.
  • véneto central (u centru-meriyonal) palrau enas prov. de Padua, Vicenza, i Rovigo
  • véneto setentrional (u ven. feltrinu-belunés) palrau en Feltre i Belluno
  • véneto trevisan palrau ena prov. Treviso i enfluenciau pol véneto setentrional i venecianu.

El restu varieais son palrás huera la Region.

Ejemplus de deferencias entri el venecianu i la idioma italiana Edital

Vèneto Italiano Estremeñu
ava ape abehita
carega sedia silla
braghése pantaloni pantalón
całe via calli
ciapar cogliere cohel
cavara capra cabra
caxa casa casa
rànzsego acido áziu
ocio occhio ohu
porzseło maiale cerdu
pón / pómo mela mançana
scoła scuola escuela
schirat scoiattolo ardilla
tor prendere tomal
sciop fucile fusil
àmia zia tia
uncuò oggi oi
subiar fischiare sirbal
serar chiudere afechal
vèrdar / vèrzar aprire abril

Atihus esternus Edital