Martin Luther o Martin Luteru (Eisleben 10 noviembri de 1483 - Eisleben, 18 hebreru de 1546) hue un religiosu alemán, eniciaol la Reholma Protestanti.

Martin Luteru a los 46 añus d'eá.

Tuvu nacéncia endrentu duna família acomodá de campesinus. Estuvu a estúdial filosofia en Erfurt i alogu estuvu nun conventu d'agustinus. Tamien estudió luengas crássicas i teologia. Conoceol de las condicionis de la elésia de la época, enició el movimientu reholmaol en 1517 conas sus 95 tesis al tentu las endulgencias, ondi creticaba el gastaeru d'estas por parti la elésia. Condenás por Roma, nel Conciliu de Worms hue condenau al esiliu, pero el eletol de Sajonia le ofreció protecion. Alí escrevió albondu obras ondi esponia la su tesi.

Universität Wittenberg

El pensaeru religiosu de Luteru recibi el nombri de Luteranismu. Se carateriza por consieral a la fe sola como única holma de salvacion, sin que las güenas obras tuvieran valol angunu. El ombri no tien capaciá pa eligil entre el bien i el mal, Dios es el que salva a los ombris a través la grácia devina. Tamien es partidariu duna relacion mas pressonal cona Biblia, la parabra de Dios, i en la su libri enterpretacion. La Biblia agora se trauzirá a la luenga vernácula. Amás, landea una elésia mas igualitaria i una liturgia ena que los fielis puean participal.