El arrós (Oryza sativa) es una especii pretenecienti a la família las gramíneas (Poáceas), cuyu frutu es comestibli i constitui la basi la dieta d'abati la metá la puebracion mundial. El su nutrienti prencipal sonin los idratus de carbonu, enque tamien aporta proteínas (7%), mineralis i, en estau natural, albondu vitaminas.

Pranta el arrós.
Oryza sativa

Escomençó a cautival-si ala vezi en varius paisis hazi mas de 6 milenius. Dos especiis d'arrós se domesticarun, el arrós asiáticu (Oryza sativa) i el africanu (Oryza glaberrima).

El cautivu de secanu s'entroució en Japón i Corea aprossimadamenti nel 1000 e. C. El posteriol arrós d'enundacion en agricurtura entensiva hue en Corea entri 850 a 500 e. C., i passó al Japón polos Yayoi sobri el 300.

O. sativa s'adató nel meiu-esti uropeu i el Mediterráneu acia el 800. Los árabis lo llevarun a la Península Ibérica quandu la conquistarun en 711. Endespues la metá el sigru XV, el arrós llega a toa Itália i alogu a Fráncia, destendiendu-se a tol continenti duranti las grandis esploracionis uropeas. En 1694, el arrós llegó a Carolina el Sul, probablementi originariu de Madagascal. Los españoles llevarun el arrós a Sudamérica a prencipius el sigru XVIII.