En general s'utiliza el términu presenti pa referilsi al conjuntu de sucesus que tié lugar en el momentu dela palra o a la ación presentá en tal momentu.

A vezis se le representa com'un hiperplanu d'espaciu-tiempu,[1] s'estila llamal agora, a pesal de que la física moderna demuestra que tal hiperplanu no puei sel definíu de manera única pa observaoris en movimientu relativu. El presenti tamién puei sel vistu com'una duración.[2][3]

  1. Sattig, Thomas. "The Language and Reality of Time". http://books.google.com/books?id=qYNv2zpHOmwC Página: 37 ISBN 9780199279524}}
  2. James, William. (1890). "The Principles of Psychology". http://books.google.com/books?id=JLcAAAAAMAAJ Página: 609; volumen 1
  3. Hodder, Alfred. (1901). "The Adversaries of the Sceptic: Or, The Specious Present, a New Inquiry Into Human Knowledge". http://books.google.com/books?id=uZ5RAAAAMAAJ&pg=PA36&source=gbs_toc_r&cad=0_0 El presente especioso. Página: 36-56