El Volga ( /volɡə/ en russu, Во́лга) es un río de la Russia europea que, con sus 3645 km, es el más largo d'Uropa i el 15.º más largu del mundu. Almenistrativamenti, recorri diez óblasts —Tver, Yaroslavl, Kostromá, Ivánovo, Nizhni Nóvgorod, Uliánovsk, Samara, Sarátov, Volgogrado i Astracán— i tres repúblicas —Mari-El, Chuvasia i Tartaristán.

El Volga tieni el su veneru enos sierrus de Valdái a 228 m de altor, entri Moscú i San Petersburgo, i dessemboca nel mar Caspiu. Es navegabli en quasi tó su recorriu gracias a las enormis obras de acondicionamientu hechas prencipalmenti duranti la segunda mitá del sigru XX por Iósif Stalin. Su cuenca idrográfica, con una fes de 1 350 000 km², es la 18.ª mayor del mundu i riega un terciu dela Russia Uropea, juntandu un gran mosaicu de puebrus i, dendi la II Guerra Mundial, una parti emportanti delas atividais industrialis de Russia. Hazi tamién un gran papel enas figuracionis russas i espiró abondas novelas i cancionis russas, por exemplu el Cantu delos remerus del Volga.

Toponimia Edital

El nombri russu Во́лга s'aprossima a palabras eslavas que assinan el caraiti «mojau», «úmidu» (влага , волога). Esti nombri se traduzi en francés i n'inglés por Volga i n'alemán por Wolga. El nombri puedi tenel tamién orígenis finlandesis.

Las puebracionis turcas que vivin enas orillas del riu lo llaman Itil o Atil. Atila el Uno podríe debel el su nombri al riu. Ogañu enas lenguas que tienin que vel col turcu, el Volga se le mienta baxo'l nombri de İdel (Идел) en tártaru, Атăл (Atăl) en chuvasio i İdil en turcu. En idioma mari el río se llama Юл (Yul) gastandu la mesma raíz.

Si mos remontamus entavía más lejus nel tiempu, los escitas daban al río el nombri de Rha que puedi associarsi ala antigua palabra del sánscritu Rasah iziendu un riu sagrau. Esti origin se conserva nel nombri dau polos mordves al riu: Рав (Raw).

Galería Edital

Acondicionamientu del cursu fluvial Edital

Nel curso del Volga s'an construiu muchas presas pal aprovechamientu idroeléctricu i la regulación del caudal de mó que práticamenti ya nu quan cachus virginis del riu. En siguiendu aguas abaxu, las pesqueras se hazin más frequentis;. Son la siguientis

  • presa de Ivankovo (1937): 327 km²; 1,12 km³; 130 MkWh;
  • presa de Uglich (1940): 249 km²; 1,25 km³; 212 MkWh;
  • presa de Rybinsk (1941): 4550 km²; 25,42 km³; 1100 MkWh;
  • presa de Nijni Novgorodo (1955): 1591 km²; 8,7 km³; 1.513 MkWh;
  • presa de Cheboksary (1980): 2100 km²; 14,2 km³; 3280 MkWh;
  • presa de Samara (también barrage de Kouïbychev, en la confluencia con el río Kama) (1955): 6450 km²; 58 km³; 11 000 MkWh;
  • presa de Saratov (1967): 1850 km²; 12,9 km³; 5400 MkWh;
  • presa de Volgogrado (1958): 3317 km²; 32,1 km³; 11 100 MkWh;

Véase tamién Edital

  • Alemanis del Volga
  • Delta del Volga

Bibliografía Edital

Notas i referencias Edital

Enlacis esternus Edital