Tántalu [tán̪talu] (en griegu Τάνταλος [tán̪talos]), ena mitologia griega, hue un rei que recebió unus de los castigus mas cruelis: passal sedi i hambri en estuviendu arroeau d’áugua i frutus.

Tántalu, sigún Goya.

Parentescu Edital

 
Geneaologia Tántalu

Tántalu tien una arcendéncia duosa, pos sigún las huentis vária. Su mairi hue Plutu i su pairi Zeu. Otrus dan comu pairi a Molu. Comu esposa son quatru los nombris que se dan: Urianassa, Uritemista, Clítia i Dioni. Frutu la union con anguna d'ellas hue pairi Pélopi, Níobi i Brótia[1].

Mitus Edital

Engañu a Zeu Edital

Tántalu hizu güena gavilla con su pairi Zeu, almitiendu-lo enas furrionas los diosis. Trastornau, una vezi s’enlió a escusseteal al tentu los diosis conos mortalis i da-le la comia las deviniais, traicionandu assina la confiança que tenia con Zeu.

Furriona a los diosis Edital

Comu apreparandu una furriona a los diosis no avia bastanti comia ena dispensa, Tántalu tuvu l’ocurréncia de añiil al guisu a su própiu iju Pélopi endespues de ve-lo matau i ataraçau. D'esti jeitu quiju preval la conocéncia que tenia Zeu sobri tolas cosas. Tolos diosis desapartarun el pratu porque densiguia vidun qué les via sirviu, desquitandu a Demeti, quien enfuscá pola perda Perséfoni, se hincó la carni[2] la paletilla gocha.

El castigu Edital

El própiu Zeu assessinó a Tántalu i lo condenó a un tormentaeru eternu junta el Sípilu qu’era vé-l'equí el estal colgajau dun frutal que da toa crassi frutus (peras, mançanas, higus, azetunas, granás), metiu endrentu un lagu. Ca vezi que precurava cogel anguna las frutas, un rachá airi los aleja d'él i sempri qu’ententa bibil l’áugua que le llega, tan aina a la cintura, tan aina lo barbea, esta dehuyi queandu el barrial el hondón el lagu. Si es escapás de tocal una mijina conas sus manus el áugua i lleval-se-la a la boca, se l’escurrizi entre los deus queandu entavia mas atelau qu’endespues[3]. Hueraparti, porcima suya, un ruscu el monti Sípilu que sobresal poncima el arvu, amenaça de continu con desprendel-se i espiparrá-lo[4].

Otra muerti que le dan es pol vel robau el mastín dorau que hizu Efestu a Zeu quandu chiquininu paque cudiara d'él. Unas versionis din que Pandáriu robó el perru i se lo dio a Tántalu paque lo encultara mentris se encalmavan las cosas. Comu Pandáriu hue en busca suya despuesinu de vel passau tó i Tántalu juró que no via vistu perru d'essus en su vida, Zeu sintió el juramentu i lo espiparró con un peñuscu el Sípilu. Otras versionis cuentan sel Tántalu quien robó al perru i que por essu lo estruyerun los diosis, a él i a la su mujel. Tamien din que lo conpusun en piera.

Tántalu ena literatura Edital

Tántalu hue pressonagi prencipal nel mitu Tiesti, su ñetu. Ena tragédia Séneca Thyestes Tántalu, hostigau polas Fúrias lleva una vezi mas la desgrácia a Micenas andi Atreu quiel hazel-se con el reinu tras la traicion su germanu Tiesti.

Huentis Edital

  1. Hyg., Fab. 83; Paus. 3. 22.4; Tz., ad Lyc. 52
  2. Hyg., Fab. 83; Ov., Met. 6. 406.
  3. Pl., Cra. 28; Luc., DMort. 17; Ov., Met. 4. 456; Hyg., Fab. 82;
  4. Paus. 10. 31.4; E. Or., 7.

Bibliografia Edital

  • Graves, R., Los mitos griegos, Barcelona, RBA, 2005.
  • Séneca, Tragedias, entrod. i notas J. Luque Moreno, Gredos, Mairil, 1982.